Un estudi de la Universitat de Barcelona (UB) relaciona la irregularitat dels àpats durant el cap de setmana amb l’augment de l’índex de massa corporal (IMC). Segons l’autora principal de la investigació, María Fernanda Zerón Rugerio, el cos humà és com un rellotge que es prepara per funcionar igual cada dia i el fet de menjar en hores diferents de les habituals l’afecta negativament perquè el sistema no està preparat per absorbir i metabolitzar les calories en segons quins moments del dia.
“Durant el dia estem actius, preparats per fer activitat física, mentre que a la nit dormim i el cos no necessita tants nutrients, així que secreta hormones per superar el dejú nocturn”
Els resultats de la investigació mostren que quan la diferència horària d’un àpat és de tres hores i mitja els individus incrementen l’índex de massa corporal en 1,3 kg/m2: “Entre setmana, les persones de l’estudi (un miler de joves d’entre 18 i 20 anys de Mèxic i Espanya) acostumaven a esmorzar a les 7 o les 8 h mentre que el cap de setmana esmorzaven a les 12 o 13 h”, reflexiona Zerón. De fet, les investigadores es van adonar que, precisament, l’esmorzar és l’àpat del dia que més s’endarreria respecte a la resta de la setmana.
Mantenir els horaris dels àpats i els aliments
La relació entre la irregularitat dels àpats, que les investigadores anomenen “eating jet lag”, i l’augment del risc d’obesitat mostra la importància de mantenir uns horaris regulars. Zerón va més enllà i també destaca la importància de no canviar excessivament els aliments que mengem entre setmana dels del cap de setmana.
En aquest sentit, la investigació apunta que a l’hora de tractar l’obesitat, en què els dos pilars són la dieta i l’exercici, també s’ha de tenir en compte la regularitat en l’horari dels àpats. L’estudi també considera que caldria investigar la relació de les irregularitats horàries amb l’evolució del pes al llarg del temps, així com fer-ho per franges d’edat o amb característiques metabòliques, socioeconòmiques i d’hàbits diferents.
