La gran majoria dels casos diagnosticats de càncer no són hereditaris, és a dir, no venen determinats per la genètica de la família ascendent. La coordinadora d’assessores genètiques de l’Institut Català d’Oncologia, Mònica Salinas, calcula que aquest tipus de càncer representa només entre un 5 i un 10 % del total. Els tumors hereditaris s’originen a causa d’una mutació genètica. Aquesta alteració, però, no assegura el desenvolupament de la malaltia, sinó que incrementa la probabilitat de patir-ne una. El de mama i el de còlon són els més comuns entre els càncers hereditaris, que poden aparèixer en edats més joves.

l'altra mirada: càncer

Però com es pot saber si un és o no hereditari? Eva Tornero treballa a la Unitat de Diagnòstic Molecular de l’ICO. Explica que en els casos que hi ha més d’un familiar que ha desenvolupat un o diversos tumors, el laboratori extreu l’ADN dels pacients. El personal del centre analitza aquest material genètic i intenta trobar quina és la variant que explicaria el càncer en aquestes famílies.

La prova genètica també es realitza a les persones que no han patit mai cap càncer. En el cas dels fills, si no presenten la mutació de la mare o el pare, ja no cal estudiar la seva descendència.

Por i culpabilitat entre els pacients

Si un càncer s’ha originat perquè el pacient té una mutació genètica heretada, aquest reacciona amb por i culpabilitat: “Por d’emmalaltir, i la culpabilitat de poder transmetre aquesta alteració” als fills, explica Mònica Salinas, que defensa la tasca dels oncòlegs en l’estudi del càncer. “El que fem és empoderar els pacients perquè puguin prendre les seves decisions amb tota la informació que reben”. Explica que també ajuden les persones amb càncer hereditari a planificar la descendència per aconseguir que aquesta mutació genètica no es transmeti als fills.