Un agent de la Guàrdia Civil compara la concentració per l’escorcoll a Bigues i Riells amb l’inici del conflicte basc

Un agent de la Guàrdia Civil ha comparat la concentració per l’escorcoll del 20 de setembre a Bigues i Riells amb l’inici del conflicte basc. Tot i que ha matisat que no ho va viure, ha dit que “companys meus veterans m’han dit que els principis del conflicte basc s’hi assemblaven molt”. En la seva declaració com a testimoni al judici del procés, l’agent ha continuat dient que feia aquesta afirmació per les “cares d’odi” dels concentrats. El president del tribunal, però, l’ha interromput i ha indicat que es continués l’interrogatori amb una altra pregunta.

El mateix policia ha afirmat que els manifestants els van insultar, amenaçar i escopir, i ha explicat que el secretari de Justícia tenia por. De fet, diu que els va demanar que, com que anaven de paisà, es traguessin l’armilla policial abans de sortir. D’aquesta manera, ha dit, volia evitar que la “massa” els identifiqués. Tot i això, ha reconegut que cap agent no va resultar ferit. També ha dit que no té cap dada que algun dels acusats en el judici incités l’acció.

Els Mossos, en el punt de mira

També ha comparegut aquest dijous el subtinent responsable de l’escorcoll a Unipost de Terrassa, que ha dit que “per primer cop en la meva carrera vaig veure el reflex de l’odi en la cara de la gent“. Aquest agent també ha criticat el dispositiu dels Mossos per evacuar la comitiva judicial. Diu que els van fer sortir per una ratera, perquè van triar un carrer estret, en obres, amb rases obertes a terra i tanques d’obres. “No soc especialista en control de masses, però allò em va semblar inaudit”, ha dit, tot i que ha matisat que els Mossos van haver d’esmerçar-s’hi i que van fer algunes càrregues.

Sobre el mateix dispositiu ha declarat un caporal, que ha coincidit a dir que no havia viscut mai una situació semblant i que era una acció “organitzada”. Aquest testimoni ha dit que alguns vehicles policials van caure a les rases i que els manifestant s’estaven “amuntegant de forma tumultuària”.

En canvi, un altre guàrdia civil que va participar en un escorcoll a Rubí ha destacat la “bona feina” dels Mossos per controlar la concentració que hi havia en aquest punt. Diu que es va pactar una sortida “esglaonada”. Segons ha relatat, el detingut va sortir per un “passadís” sense problemes, mentre que ell i la secretària judicial van marxar a peu fent veure que eren llogaters de l’immoble. A fora, ha dit que les persones concentrades “no estaven excitades” i que, en canvi, ho estaven més les que va trobar en un escorcoll posterior a la Gran Via de Barcelona.

Actuacions durant el referèndum

De l’actuació durant la jornada de l’1 d’octubre n’han parlat dos testimonis. Un d’ells va actuar a Sant Andreu de la Barca, on ha acusat els votants de comportar-se com si fossin delinqüents. Ha afirmat que va patir “agressions verbals, amenaces i intents d’agressió” i que les mirades eren de “menyspreu o odi”. Tot i que ha dit que no va resultar ferit, ha assegurat que va patir un “dany moral” i ha criticat l’actitud “passiva” dels Mossos d’Esquadra que hi havia als entorns.

Pel que fa a la violència, ha dit que no hi havia persones armades i que no recorda “el detall” de si els guàrdies civils van utilitzar la porra. Per la seva banda, un tinent que va actuar a Sant Joan de Vilatorrada ha descrit “violència inusitada” per part dels votants i ha afirmat que “no hi havia pacifisme per enlloc”.

El mateix agent ha afirmat, a més, que a Sant Joan de Vilatorrada dos mossos van intentar impedir que la Guàrdia Civil accedís a l’Institut Quercus. Diu que els van demanar si tenien ordre judicial per entrar-hi i que els van haver d’apartar “amb escuts i amb les mans”.

Connexions amb l’estranger

Un altre caporal ha declarat en relació amb la investigació del referèndum. Segons ha manifestat, el govern català havia calculat que calien 22.800 milions d’euros per “aguantar” entre la declaració unilateral d’independència i la consolidació de la república. Assegura que es pretenia demanar 11.000 milions de finançament a la Xina. Pel que fa a la resta, 4.500 es volien recaptar del sector públic català, 6.000 dels ajuntaments i 1.300 d’impostos propis.

D’altra banda, un sergent ha afirmat que es van comprar dominis a l’estranger per allotjar el web del referèndum si el tancava la Guàrdia Civil. Ha assegurat que l’objectiu no era evitar atacs cibernètics sinó eludir l’acció de la justícia. Calcula que es van gastar entre 6.000 i 8.000 euros en dominis, però no ha sabut dir si eren diners de la Generalitat.