Pel que fa a la instal·lació, la llei estatal de telecomunicacions del 2014 considera que la fibra òptica és un subministrament bàsic, com la llum, l’aigua i el gas, i permet col·locar cables a les façanes sense pràcticament limitacions. Per això, els instal·ladors tenen màniga ampla i el mar de cables a les façanes no para de créixer.
“Hi ha espais en què el problema és de desendreçament”, reconeix Xavier Olivella, gerent de l’Institut del Paisatge Urbà de l’Ajuntament de Barcelona. Segons Olivella, la instal·lació de cablejat s’havia cuidat molt però ara es nota deixadesa per part de les companyies. “El que hem d’aconseguir amb les companyies és reendreçar i, en benefici de la ciutat, pactar una instal·lació més correcta”, afegeix.
L’ordenança de l’Ajuntament, però, obliga les operadores a substituir o reendreçar els cables de subministrament que perjudiquin la imatge de la façana. A la pràctica, no només no es compleix la normativa sinó que s’aprofiten instal·lacions en desús de coure per sobreposar més cables. Només els edificis construïts a partir del 1998 han de tenir la infraestructura per canalitzar els cables per l’interior.
Segons Enric Fraile, responsable de Telecomunicacions de l’Associació de Gremis d’Instal·ladors de Catalunya, les presses i la poca formació dels instal·ladors fan la resta: “Hem vist que hi ha persones autònomes que reben cursets ràpids de com fer una fusió, de com fer una adaptació i que no tenen els coneixements necessaris”. A més, afegeix que les úniques que poden fer una instal·lació de fibra òptica en un edifici són les empreses autoritzades o registrades, i això no es compleix.
Tant Movistar com Orange han assegurat a betevé que segueixen la normativa i no tenen cap tipus de requeriment per part de l’Ajuntament.
L’església de la fibra
No només trobem irregularitats en façanes de blocs de pisos sinó també en edificis protegits. La Capella d’en Marcús, al Born, té decorada la façana amb una caixa de fibra òptica. En aquest cas la instal·lació sí que se salta de totes totes la normativa estatal, que no permet cables a les façanes de patrimoni catalogat.
