La periodista Anna Veciana ens explica al programa ‘reset’, de betevé, com s’està gestionant la pandèmia del coronavirus al Japó. Aquest país asiàtic, amb més de 127 milions d’habitants, és un dels que tenen més densitat de població de tot el món.
Malgrat tot, les dades d’incidència de la covid-19 no són gens alarmants. Fins ara, s’hi han notificat poc més de 457.000 casos positius i gairebé 9.000 morts.
Els pioners de la mascareta
Una de les raons que podrien explicar la baixa incidència de la malaltia és que els japonesos ja estaven acostumats a portar mascareta des de molt abans de la covid-19. I també estan avesats a respectar una certa distància social. “La societat japonesa té tendència a ser obedient i a no voler crear conflictes”, ha explicat Anna Fornieles, que viu a la ciutat d’Osaka. Segons diu, els japonesos són més “disciplinats” i, en general, segueixen “les normes”.
Recomanacions, no obligacions
De fet, però, el govern nipó no ha pogut establir massa normes obligatòries, només recomanacions, ja que l’aprovació de qualsevol llei es dilata molt en el temps per les traves burocràtiques. “Quan mires els números, sembla que ho hagin fet molt bé“, diu l’Anna, “però gran part d’aquest èxit ha estat perquè la societat de per sí ja té una manera de relacionar-se molt més distant“. En aquest sentit, subratlla el fet que “un govern durant una pandèmia no tingui les eines per crear lleis“.
Quan mires els números, sembla que ho hagin fet molt bé, però gran part d’aquest èxit ha estat perquè la societat de per sí ja té una manera de relacionar-se molt més distant
Mesures polèmiques
I és que la crisi sanitària ha deixat entreveure les febleses del sistema japonès. Malgrat ser un país punter des del punt de vista tecnològic, “es van aixecar moltes veus en contra del govern“, diu l’Anna, perquè “van prohibir l’entrada a tothom que no tingués sang japonesa“. Això va fer que “molta gent que havia sortit i tenia família, un pis o la feina al Japó no van poder tornar a entrar“.
Retards en la vacunació
La campanya de vacunació és un altre exemple d’aquesta falta d’agilitat. Van començar el 17 de febrer i preveuen immunitzar tota la població en un any. Un dels possibles motius és que al Japó la taxa de confiança en les vacunes és de les més baixes del món perquè fa 50 anys s’hi va administrar “una vacuna que va provocar diverses morts”. Per això, explica l’Anna, van establir que “qualsevol vacuna que vingués de fora primer s’hauria de provar amb gent del país”. De totes maneres, diu, “crec que anirien tard perquè són molt conservadors i els costa provar coses noves, sobretot si venen de fora”.
La incertesa sobre els Jocs Olímpics
Anna Fornieles té dubtes que els Jocs Olímpics s’acabin celebrant perquè “no només depèn de si el Japó els vol celebrar o no”, sinó que “també depèn de si els participants estan ben entrenats i volen entrar al país”. A més, assegura que “la gent que s’hi havia apuntat com a voluntària s’està desapuntant” i que “s’estan quedant sense voluntaris”, un contratemps que no és clar com es podrà resoldre.