La Fundació Bofill i la Unescocat han reclamat un acord de país amb totes les forces polítiques per transformar el sistema educatiu i, en concret, que es defineixi un pla a deu anys que permeti avançar-se al creixement de les desigualtats que està generant la pandèmia de la covid-19. L’objectiu és que el 2030 el programa s’hagi aplicat a 2.500 escoles i instituts de Catalunya.
Coincidint amb el Dia Mundial dels Docents, les dues organitzacions han fet públic un document en què demanen 15 compromisos clau i en què també exposen les línies mestres del que hauria de ser el nou model. Entre d’altres, proposen l’autoavaluació dels centres, reformar el model de formació i selecció de docents, més recursos i espais, i una reforma de la secundària postobligatòria i de la selectivitat.
Per aconseguir-ho, han fet una crida a generar un pacte transversal que impliqui totes les forces polítiques del Parlament, sumant-hi el món local i en col·laboració amb els agents educatius i socials. El pla ha de respondre a l’Agenda 2030 i, en concret, a l’objectiu de “garantir una educació de qualitat, inclusiva i equitativa, i generar oportunitat d’aprenentatge al llarg de la vida per a tothom”.
Sobrecàrrega dels docents
Els responsables de les dues entitats han assenyalat que les desigualtats educatives que està generant la pandèmia “aniran a més” i han afirmat que calen canvis més ràpids i més ambiciosos que els que està impulsant el Departament d’Educació: “Cal un pla amb fites i mesures concretes per fer creïble i sostenible el canvi”.
Denuncien que tots els reptes i necessitats educatives s’estan abordant a través del sobreesforç i la sobrecàrrega dels docents i que això no és sostenible. Per aquest motiu, demanen una reforma estructural i que es desburocratitzi el sistema.
Programa d’actualització dels centres
La Fundació Bofill i la Unescocat proposen que en una primera fase, fins al 2024, 800 centres hagin passat per un programa intensiu i protocol·litzat d’actualització. I que en una segona fase, fins al 2030, la xifra s’ampliï fins a 2.200 centres. Els centres desfavorits han de ser prioritaris en aquesta actualització. També demanen recursos i espais necessaris.
També han proposat cinc objectius de canvi que s’haurien de recollir al pla des d’ara fins a l’any 2030. Entre aquests reptes, han situat que el 2030 el 80 % dels centres avaluï de manera continuada la seva actualització; que el 80 % adopti pràctiques actualitzades d’aprenentatge; que el 40 % hagi participat en un programa acompanyat de transformació intensiva; que el 80 % tingui docents que hagin participat en formacions intensives per al canvi, i que tots els centres educatius participin en xarxes orientades a l’actualització.
Reformes estructurals
També posen sobre la taula algunes reformes estructurals: un model d’educació més competencial, selecció de docents basada en competències, un nou pla de formació contínua del professorat i que els centres siguin més autònoms. En aquest sentit, apunten que cal desburocratitzar els centres i garantir equips, horaris, equipaments, mobiliari i espais.
Una altra mesura és evolucionar les funcions i el paper dels serveis educatius i de la inspecció i reformar competencialment l’educació postobligatòria i la prova d’accés a la universitat.
