(ACN) El comissari dels Mossos Ferran López ha assegurat que hi va haver “desatenció” per part dels Mossos a les peticions “formals” que la Guàrdia Civil va fer durant els registres del 20-S. López ha declarat davant del jutge en el judici de l’Audiència Nacional contra el major Josep Lluís Trapero. El número dos de Trapero durant aquella època ha dit, en canvi, que les peticions que es van fer per via telefònica van tenir resposta “immediata”. A més, ha afirmat que “el 3 d’octubre hi va haver més risc d’enfrontaments que l’1-O”.
López diu que el 3-O hi va haver més risc d’enfrontaments que l’1-O
El comissari dels Mossos ha afirmat que el 3 d’octubre del 2017 hi va haver “més risc” d’incidents, d’una actuació “desafortunada”, una “desgràcia”. Segons ell, l’aturada general de país i les concentracions davant d’edificis o allotjaments de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil podien generar més “enfrontaments” entre independentistes, unionistes i cossos policials que l’1-O, i així li va traslladar a l’aleshores conseller d’Interior, Joaquim Forn, que aquell dia era al CECOR. De fet, durant l’interrogatori per part del fiscal, López ha dit que el clima que hi havia aquelles setmanes a Catalunya era de molta “emotivitat” i “polarització“, i per això la policia catalana havia d’actuar amb més “prudència” i “paciència” que en altres ocasions. De fet, ha dit que en altres circumstàncies, el 20-S, per exemple, hauria actuat de forma més “contundent” i “ràpida”.
Ferran López ha relatat l’1-0 i ha explicat que ell estava en contacte amb la intendent Teresa Laplana, però sobretot parlava amb el cap dels antiavalots per avaluar cada situació concreta. Aquest li va dir que era impossible fer arribar els vehicles policials amb els detinguts fins a la porta, tot i que podrien fer un cordó de seguretat per entrar a peu. També li va dir que no es podia accedir als vehicles de la Guàrdia Civil i per això van decidir vigilar-los amb la càmera de l’helicòpter. El cap de la unitat de mediació va ser qui li va assegurar que la sortida de la lletrada del Jutjat d’Instrucció número 13 per una terrassa i pel Teatre Coliseum era “segura, ràpida i fàcil”, tot i admetre que no era la “via natural, la que es mereixia” la lletrada, ni tampoc la que més agradava a la policia catalana, però era la millor solució en aquell moment.
Sobre la interlocució amb Jordi Sànchez, aleshores president de l’ANC, ha explicat que la policia catalana sempre està obligada a identificar interlocutors amb “ascendència” sobre els manifestants per “intentar arrencar-li una solució positiva”. Ja de matinada, amb la concentració desconvocada, el “perfil” dels manifestants va canviar, i quedava “el pitjor de cada casa”, ha explicat.
