El sotrac social que ha suposat la pandèmia ha reivindicat la tasca desinteressada del voluntariat, especialment en dos col·lectius: el de la gent gran i el dels infants. Segons dades del Departament de Benestar Social de la Generalitat, el 2020 va augmentar la mobilització de la ciutadania, que es va traduir en un increment significatiu de voluntaris a les entitats sense ànim de lucre per atendre les necessitats de les persones del seu voltant.
Aquest increment, però, no es va mantenir el 2021, quan molts d’aquests voluntaris van retornar al seu dia a dia i va minvar el temps de dedicació als altres. Les darrers dades sobre el voluntariat a Catalunya són del 2018, i xifren en gairebé mig milió les persones que dediquen part del seu temps a ajudar de forma desinteressada.
Contra l’aïllamet i la soledat
“La pandèmia ha fet que molta gent gran es quedés a casa”, afirma Adria Guadagnoli, voluntària del programa Acompanyament a la gent gran, una iniciativa de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec que vol posar fi a la solitud de persones del barri. Aquesta entitat plena de voluntaris compromesos també participa en el programa Baixem al carrer, que ha contribuït que moltes veïnes amb problemes de mobilitat no es quedessin a casa arran de l’aïllament forçat per la covid. “Quan venen, em treuen a ventilar-me, a treure’m les arnes” diu amb alegria Teresa Gatell, una usuària amb cadira de rodes que desborda simpatia i sentit de l’humor.
Amb la pandèmia, moltes trobades entre voluntaris i gent gran van desaparèixer, com les de cosidores al local de l’entitat. Sole Hernández recorda que “a les tardes cosíem… bé, de fet xerràvem i berenàvem, i això es va aturar“. Apunta Josep Maria Fuentes, però, que l’activitat de voluntariat de la coordinadora no es va interrompre amb la covid “perquè quan no podíem fer sortides, fèiem assistència telefònica. Sempre hem mantingut el contacte d’alguna manera”.
La força de l’acompanyament
El mes de gener del 2022 es va reprendre una de les activitats afectades per la pandèmia. “Es diu En forma sobre rodes” i explica el voluntari Josep Maria Fuentes que “ens serveix a usuaris i també a nosaltres, que ja tenim una edat, per activar-nos tan físicament com mentalment“. Fuentes fa més de 10 anys que dedica part del seu temps a fer voluntariat. Adria Guadagnoli va començar a fer de voluntària durant la pandèmia perquè “necessitava fer una activitat social amb un compromís amb algú”, i aquesta persona és Rosa Bellmunt, invident, que ha trobat una companya de viatge perfecta en aquesta època plena de desconcert, que en molts casos ha generat aïllament i por. “Quan la vida et fa un canvi radical i tens tants dubtes, et trobes amb persones que… no s’adonen de com ens estan ajudant”. Guadagnoli afirma que “quan sortim sempre estem millor del que estàvem abans, i aquesta és la força de l’acompanyament“.
L’ajut psicològic del lleure als més petits
Eduard Bauló, responsable del centre d’esplai El Bon Recer, creu que amb la pandèmia la tasca dels monitors voluntaris “està més valorada, li han donat un punt d’importància”. Carles Radigales, jove voluntari, reconeix que amb la covid s’han de guardar les distàncies i per tant s’han acabat “les abraçades i el contacte proper amb els nens“. “És una tasca de gosset guardià, d’anar tota l’estona: mascareta, separeu-vos”, afirma Eduard Bauló. Amb tot, se sent orgullós de reconèixer que ha arribat “el meu moment. Soc part d’aquest procés de la pandèmia” i creu que fan “una feina psicològica, que és la d’ajudar que els fills de moltes famílies trobin un lloc on estar”. I sentencia: “Jo em sento molt important ara mateix”.
