A la Katerina Pidhaina, ucraïnesa i estudiant del màster de gestió cultural a la UB, la guerra l’ha sorprès a Barcelona. Ella hi és des de l’octubre i el seu marit, l’escultor Ivan Pidhainyi, i la seva filla de dos anys se li van unir l’11 de febrer, tan sols 13 dies abans de l’inici del conflicte armat al seu país.
Diu que no té temps per pensar què hauria passat si fossin a Ucraïna, només vol ajudar. Amb aquest ànim -i amb la col·laboració d’estudiants i professors- ha posat en marxa una exposició d’art solidària a la Facultat d’Economia i Empresa, que estarà en marxa fins aquest divendres.
Diners per a material de primera necessitat
Les peces cedides són d’artistes de totes les nacionalitats i d’estudiants i professors de la UB. Amb els diners que reculli, la Katerina comprarà els medicaments i el material sanitari que recomana el consolat d’Ucraïna a Barcelona i el portarà fins a la parròquia de Sant Josep i Santa Mònica, una de les esglésies de la ciutat que envia material de primera necessitat a la zona.
La mostra està instal·lada al vestíbul de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB, però també hi ha obres que es poden consultar i comprar a través del compte d’instagram @artmarketub.
No imaginaven una invasió a gran escala
Eren conscients que podia haver-hi una invasió russa a Ucraïna, però Pidhaina explica que en cap cas imaginaven que seria a tan gran escala i tan ràpid, que arribaria a ciutats com Kíiv i que hi hauria bombardejos sobre zones civils. Tant ella com el seu marit tenien feines que mantenien a distància i que els permetien pagar el lloguer dels pis i els estudis a Barcelona. Ara hauran de buscar-se una feina nova a la ciutat.
Avui no sento res, només sé el que he de fer
“Al començament pensàvem molt, vèiem les noticies, però ara no tenim temps per pensar, ni per desconcentrar-nos. Només tenim temps per ajudar, per actuar”, assegura. “Avui no sento res, només sé el que he de fer”, afegeix. És per això que en un temps rècord ha aconseguit organitzar l’exposició solidària amb l’ajuda dels seus companys de màster i els professors de la facultat.
No teníem aquesta unitat abans, en aquest sentit sí que crec podem guanyar
Reconeix que està sorpresa per totes les mostres de solidaritat que ha rebut. “Fins i tot rebo whatsapps de persones que no sé ni qui són”, comenta. La solidaritat -tant a Barcelona com a Ucraïna- és per ella l’única cosa bona de tota la situació: “No teníem aquesta unitat abans, en aquest sentit sí que crec podem guanyar”, reconeix.
