L’exposició a la contaminació durant l’embaràs i els primers vuit anys i mig de vida altera la connectivitat estructural del cervell durant l’etapa de la preadolescència. Així ho conclou un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que també subratlla que els canvis més importants es donen com més alta és la pol·lució que envolta l’infant fins als cinc anys de vida. Aquests canvis al cervell es relacionen amb trastorns psiquiàtrics com la depressió, l’ansietat, trastorns de l’espectre autista o esquizofrènia.

L’exposició a la contaminació durant l’embaràs s’associa amb un retard del creixement físic

L’estudi analitza per primera vegada l’impacte de la pol·lució des de l’embaràs fins als primers anys de vida de l’infant i identifica els períodes de susceptibilitat a la contaminació atmosfèrica. “Hem supervisat les dades mes a mes, quan els estudis anteriors investigaven trimestres d’embaràs o anys d’infància“, explica la primera autora d’aquest treball, Anne-Claire Binter.

El cervell és especialment vulnerable a la contaminació atmosfèrica no només durant l’embaràs, com s’ha assenyalat en estudis anteriors, sinó també durant la infància.”
Anne-Claire Binter, primera autora de la investigació

Més pol·lució, més alteracions al cervell

D’una banda, els investigadors han analitzat la matèria blanca, és a dir, les fibres nervioses que connecten diferents regions del cervell. Una major exposició a la contaminació de l’aire es relaciona amb alteracions a aquestes fibres nervioses, i una matèria blanca anormal s’ha relacionat amb trastorns psiquiàtrics com símptomes depressius, ansietat o trastorns de l’espectre autista.

De l’altra, l’estudi també ha trobat un vincle entre l’exposició a les partícules PM2,5 i el volum d’una estructura del cervell implicada en la funció motora i els processos d’aprenentatge. La conclusió és que quan major és l’exposició a aquestes partícules, sobretot els dos primers anys de vida, major és el volum d’aquesta estructura. Binter remarca que això s’ha associat amb alguns trastorns psiquiàtrics com esquizofrènia, trastorns de l’espectre autista i trastorns obsessivocompulsius.

Els pediatres també demanen reduir el trànsit escolar per millorar la salut infantil

Impacte en el cervell també quan la pol·lució no supera els límits europeus

La investigació s’ha fet amb una mostra de 3.515 nens i nenes de Rotterdam, als Països Baixos. I per conèixer a quina contaminació havien estat exposats, es van estimar els nivells diaris de diòxid de nitrogen (NO2) i partícules PM2,5 registrats allà on havien viscut des de la seva concepció fins als vuit anys i mig.

Quan van tenir entre 9 i 12 anys se’ls van prendre imatges cerebrals amb una ressonància magnètica i es van calcular els volums cerebrals i les connexions.

Els nivells de NO2 I PM2,5 superaven les actuals recomanacions de l’OMS, però complien amb la normativa europea. Per això, els investigadors conclouen que la contaminació pot afectar el desenvolupament del cervell a nivells inferiors a les normes actuals de qualitat de l’aire.