(ACN) Les entitats del tercer sector necessiten uns 1.400 habitatges socials abans de tres anys per atendre els col·lectius en situació de vulnerabilitat. La Taula del Tercer Sector, juntament amb Cohabitac, ha presentat aquest dimarts un estudi que actualitza les necessitats que hi ha arreu de Catalunya, així com l’ús dels habitatges que gestionen les entitats. La presidenta de la Taula, Francina Alsina, ha alertat que un gran nombre de persones estan vivint en un context “d’emergència”, agreujat per la pandèmia de la covid. Així doncs, ha instat les administracions, entitats financeres i particulars a buscar vies i solucions per donar resposta a l’alta demanda d’habitatge social. “És inacceptable que encara hi hagi pisos buits”, ha reblat.
L’informe s’ha fet a partir d’una enquesta en línia a 78 entitats, les principals gestores d’habitatge social del tercer sector. Segons els resultats, el tercer sector necessita en l’actualitat més d’un miler d’habitatges, quan el 2015 aquesta xifra se situava en uns 800. Les noves necessitats d’habitatge s’ubiquen principalment a la ciutat de Barcelona, amb el 51 %.
Les entitats quasi tripliquen els habitatges que gestionen
Pel que fa a l’altre aspecte que analitza l’informe, les entitats gestionen 4.098 habitatges, la qual cosa suposa un augment del 169 % respecte al 2015, quan disposaven de 1.522. Aquest creixement s’explica per l’adquisició de més habitatges o per l’obtenció per cessió de la Generalitat o de particulars, així com per la incorporació de noves entitats gestores de la federació Cohabitac.
El 38 % dels pisos es troben a la ciutat de Barcelona i el 44 % són propietat de les mateixes entitats, el 43 % es lloguen i el 13 % són cedits temporalment per privats o pel sector públic. Les dades també mostren que el 49 % de les llars ateses paguen uns lloguers o rendes de menys de 300 euros mensuals i gairebé el 19 % no paguen res.
Durant la seva intervenció, Alsina ha defensat que l’habitatge ha de ser un dret “prioritari” i “essencial” perquè les persones puguin tenir una “vida digna”. De fet, ha recordat desenllaços “tràgics”, com el més recent de Tetuan, o bé el cas de la nau de Badalona, ara fa un any. Tot plegat, derivat d’un “problema de base”: la vulneració al dret a l’habitatge.
