El moviment per tancar l’anomenat Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca s’ha diluït, i els actors que n’encapçalen la lluita reclamen que es torni a posar al mig del debat. Col·lectius com SOS Racisme, el centre Irídia o el Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) alerten que a les instal·lacions de la ciutat i a la resta de CIE de l’estat es vulneren els drets dels interns. S’han trobat aquest dijous en una jornada per, precisament, debatre aquesta qüestió.
Durant la trobada, Andrés García Berrio, advocat d’Irídia, ha lamentat que la mobilització contra el CIE queda lluny d’èpoques anteriors. Va ser especialment potent després de la mort d’Idrissa Diallo a l’interior de l’edifici el 2012 i els anys posteriors, quan diverses protestes van omplir els carrers de Barcelona. Berrio creu que ara toca “un canvi de cicle” perquè la ciutadania s’organitzi per la causa i, sobretot, per denunciar mala praxi per part dels cossos policials i la justícia.
L’últim cas, el de setembre del 2017
De fet, l’advocat d’Irídia ha posat d’exemple el cas que aquest dimecres es va fer públic i en què, a través d’unes imatges del 2017, s’aprecia com agents de la Policia Nacional agredeixen tres migrants retinguts al centre de la Zona Franca. Ara, l’Audiència de Barcelona ha ordenat que es reobri la investigació per presumptes maltractaments. Així doncs, la sala ha estimat el recurs d’apel·lació presentat per la defensa dels denunciants després que el jutge d’instrucció en decretés el sobreseïment.
Segons García Berrio, els fets demostren “la falta de garanties que hi ha al CIE”. Demana als jutjats i als operadors jurídics que, quan hi ha violència institucional, “es practiquin proves de manera ràpida” i es freni la deportació dels migrants. Qui també s’ha referit a l’episodi és el regidor de Drets de Ciutadania al consistori, Marc Serra. Ha recalcat que el sistema de protecció i garantia de drets als CIE és “un fracàs” i que són “un forat negre dels drets humans”.
Serra ha dit que casos com el del 2017 evidencien que el CIE de Barcelona s’ha de tancar. Serra ha afirmat que, mentre això no passa, l’Ajuntament continua el litigi judicial que ja va engegar en el mandat anterior i treballa per assegurar els drets dels interns. Ara bé, el tancament sembla que queda lluny: l’Estat està construint un mòdul específic per a dones a tocar de l’edifici actual.
En relació amb aquest capítol, la fiscal d’Estrangeria, María Jesús Méndez, que ha pres part en la xerrada, ha traslladat la insistència de directors de centres perquè hi hagi càmeres a tots els racons. De fet, ha reblat que estan preocupats perquè no quedi cap zona “cega de càmeres”. Enregistrar-ho tot, ha dit, evitaria que “pugui dir-se que es produeixen tortures o maltractaments”, també per part dels migrants retinguts.
Més veus en contra dels CIE
En la jornada hi han participat altres personalitats que han constatat la vulneració de drets que pateixen els interns dels CIE. L’exjutge de control del centre de Madrid Ramiro García de Dios ha posat sobre la taula “la violència institucional” en aquests equipaments i ha remarcat que “el que ens hi trobem és un principi consolidat d’arbitrarietat policial“.
En la mateixa línia, Pepi Gutiérrez, de la Comissió d’Estrangeria de l’ICAB, ha fet referència a l’estatus jurídic dels interns afirmant que “depèn de la sensibilitat dels jutges de control del centre i, en alguna ocasió, del perfil del director d’aquest”. Fins i tot ha alertat que, al de Barcelona, hi ha menors que han migrat sols a Catalunya perquè no hi ha garanties als processos que en determinen l’edat.
