L’exnúmero dos de Juan Ignacio Zoido al Ministeri de l’Interior i ex-secretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, ha negat que “tècnicament” hi hagués càrregues policials l’1-O i ha acusat els Mossos d’Esquadra “d’inacció”. De fet, s’ha mostrat “convençut” que el referèndum s’hauria desconvocat si la policia catalana hagués manifestat de forma “clara i evident” la seva voluntat de complir amb el mandat judicial i ha assegurat que la policia catalana va “legitimar” la votació.
[vc_row][vc_column][vc_btn title=”EN DIRECTE: Judici del procés” style=”flat” shape=”square” color=”pink” size=”lg” align=”center” i_type=”material” i_icon_material=”vc-material vc-material-arrow_forward” css_animation=”none” add_icon=”true” link=”url:https%3A%2F%2Fbeteve.cat/societat/judici-proces-directe/|||target:%20_blank|” css=”.vc_custom_1542209372527{margin-top: 10px !important;margin-right: 10px !important;margin-bottom: 10px !important;margin-left: 10px !important;}” el_id=”caixa-vermella”][/vc_column][/vc_row]
En el judici del procés, Nieto ha dit que la intervenció de l’1 d’octubre va ser “exemplar”. Ha explicat que la prioritat de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil era complir amb el mandat judicial del TSJC i evitar el fet delictiu, és a dir, la celebració del referèndum. Només ha admès que l’ús de la força, ha dit, va ser “el mínim imprescindible” i, en aquesta línia, ha reconegut que “en alguns llocs de forma vistosa” per “aconseguir un replegament ordenat”.
[vc_row][vc_column][vc_btn title=”ÚLTIMES NOTÍCIES: Judici presos polítics” style=”flat” shape=”square” color=”inverse” size=”lg” align=”center” i_type=”material” i_icon_material=”vc-material vc-material-arrow_forward” css_animation=”none” add_icon=”true” link=”url:https%3A%2F%2Fbeteve.cat/judici-presos-politics/|||target:%20_blank|” css=”.vc_custom_1542209456058{margin-top: 10px !important;margin-right: 10px !important;margin-bottom: 10px !important;margin-left: 10px !important;border-radius: 5px !important;}” el_id=”caixa-negra”]
La Junta de Seguretat, “surrealista”
Nieto ha qualificat la Junta de Seguretat de finals de setembre al Palau de Pedralbes com a “bastant surrealista” perquè, diu, havien de parlar del dispositiu per evitar el referèndum amb qui l’havia convocat. Ha assegurat que el Govern espanyol no va rebre cap informació del pla dels Mossos d’Esquadra amb el qual pretenien aturar la votació i, en aquesta línia, ha dit que a la Junta la confiança amb els Mossos era “mínima” perquè van veure el major Trapero “alineat”, ha dit, amb el govern català.
De fet, ha explicat que el major va posar d’excusa “els nens petits i les persones grans” per no actuar. “L’actuació dels Mossos va ser insuficient, ineficaç i responia a un altre objectiu” que, segons Nieto, era “donar una aparença de normalitat a una cosa que no era normal perquè estava suspesa pel TC i declarada il·legal pel TSJC”.
Nieto ha assumit la direcció del dispositiu de l’1-O i ha dit que ell va ordenar l’enviament de 6.000 agents de la policia espanyola a Catalunya. Un anunci a la qual el conseller Forn s’hi va oposar perquè “era suficient la capacitat dels Mossos”.
“El tumult” del 20-S i els CDR
Pel que fa a la concentració del 20 de setembre, l’ex-secretari d’Estat de Seguretat ha explicat que quan va veure les imatges van tenir una “seria preocupació” per la seguretat dels agents i de les persones que hi havia concentrades perquè, segons Nieto, hi podia haver “conseqüències del tumult”. L’exnúmero dos de Zoido ha explicat que darrere el 20-S hi havia una “organització” on hi va haver “actituds violentes” i que posteriorment van detectar que hi havia els CDR. També ha dit que hi van participar l’ANC i Òmnium Cultural.
Després de Nieto, estaven previstes les declaracions de l’exdelegat del Govern espanyol a Catalunya Enric Millo i del supervisor dels Mossos en aplicació de l’article 155, Juan Antonio Puigserver. El tribunal, però, ha començat la tarda amb Roger Torrent i, finalment, les compareixences de Millo i Puigserver seran aquest dimarts, com també la de Neus Munté.
