(ACN/redacció) Segons dades de l’Observatori contra l’Homofòbia (OCH) a Barcelona hi ha hagut 62 incidències LGTBI-fòbiques en el que va d’any, gairebé el doble de les 34 de finals de juliol del 2020. Les dades en l’àmbit català són 146 incidències LGTBI-fòbiques, 25 de les quals agressions físiques. La xifra és un 40 % superior a la que s’havia compatibilitzat l’any passat en la mateixa data, quan n’hi havia hagut 116.
El portaveu de l’entitat, Eugeni Rodríguez, ha considerat important que les víctimes “tinguin la seva acusació pròpia”, alhora que ha convidat l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat a sumar-se a aquesta acusació particular per “reforçar el sentiment unitari d’erradicació de l’LGTBI-fòbia”.
Rodríguez ha celebrat les detencions practicades ahir i ha agraït la tasca als Mossos, però alhora ha recordat que de les 25 agressions físiques registrades en el que va d’any s’han detingut fins ara quatre persones. Un dels detinguts era l’agressor homòfob del passeig de Santa Madrona, al Poble-sec, que va quedar en llibertat amb càrrecs. “Creiem important per trencar l’imaginari de la impunitat que hi hagi més detencions”, ha indicat Rodríguez.
Davant de l’augment “més que contrastat” de l’LGTBI-fòbia a Catalunya, els responsables de l’OCH també han anunciat que durant el mes d’agost mantindran tots els canals disponibles perquè qualsevol persona que pateixi una agressió la pugui denunciar i pugui ser acompanyada pels professionals de l’entitat, com ara psicòlegs o juristes.
L’OCH es presentarà com a acusació particular en el cas del Somorrostro
Entre les 62 agressions LGTBI-fòbiques d’aquest any a Barcelona hi ha l’agressió de finals de maig a dues parelles a la platja del Somorrostro, de la qual ahir els Mossos d’Esquadra van anunciar que havien detingut tres dels quatre presumptes agressors. El portaveu de l’OCH ha anunciat que l’entitat es presentarà com a acusació particular d’aquest cas.
Finalment, sobre el protocol contra l’LGTBI-fòbia al transport públic que ha presentat avui TMB, en què l’OCH ha participat activament, Rodríguez ha considerat que es tracta d’una eina de polítiques públiques LGTBI “efectiva” que té l’objectiu d’aconseguir un transport públic “amable per a tota la ciutadania”.
