El Francisco Sánchez és un veí de 80 anys de la Salut que va ser desnonat el mes de febrer, després de 45 anys vivint al carrer de Maignon, 6. Ara, aquest procediment de desallotjament ha estat declarat nul per part del Jutjat de Primera Instància número 26 de Barcelona, i l’empresa propietària del bloc, UPL Gràcia SL, l’haurà d’indemnitzar perquè el pis on vivia ja no és habitable, per tant no li pot tornar les claus.
Desnonament per “impagament”
El 19 de febrer d’aquest any, l’afectat va anar a fer unes gestions i quan va tornar a casa es va trobar el pany canviat i no va poder entrar al seu domicili, la comitiva judicial ja havia canviat el pany de la porta de l’immoble.
Per a la propietat del bloc, UPL Gràcia SL, Sánchez era l’últim escull per vendre’s tot l’edifici, ja que els altres inquilins ja havien marxat. El Francisco, que no volia marxar, va continuar pagant el lloguer regularment, ho feia dipositant l’import exacte al jutjat, ja que ja s’havia engegat el procés judicial per fer-lo fora arran del canvi de pis que va fer dins del mateix bloc. L’octubre del 2019 no va dipositar la quantitat fins al dia 16 i la propietat ho va aprofitar per iniciar un procés de desnonament per impagament.
El canvi de pis va engegar el desnonament
En Francisco feia 45 anys que vivia al bloc amb un contracte de renda antiga. Primer va viure a l’àtic, i l’any 2001 es va traslladar als baixos per poder reduir despeses sense que en principi això afectés el contracte. El canvi de pis es va fer acordat amb la propietat i per això es va afegir un annex al contracte original del 1975.
La nova propietat, però, no el va considera vàlid i va engegar un procés de desnonament. El tribunal va fallar a favor de la propietat, argumentant que el canvi de domicili i de quota de lloguer representava un nou acord contractual. En aquest escenari, Sánchez va recórrer al Suprem, que encara no s’ha pronunciat.
El jutge dona la raó al veí de 80 anys
El Jutjat de Primera Instància número 26 de Barcelona va dictar l’execució del desnonament el febrer sense tenir en compte l’altre procediment obert i el recurs interposat. Ara, aquest jutjat ha atès el recurs del Francisco i ha determinat que el procediment no va seguir els passos requerits. El jutjat ha admès que no es va fer tot el possible per contactar amb l’afectat i declara nul el procediment, ja que això pot haver provocat una vulneració al dret de defensa i assegura, també, que el Francisco va acabar pagant la quantitat de lloguer que devia a la propietat.
En espera d’una indemnització
Tot i que ha estat declarat nul, el Francisco encara no ha rebut cap indemnització o un reallotjament. “Ha estat tots aquests mesos vivint per aquí, per allà, buscant-se llocs on poder quedar-se, i és clar, en una sentència que diu que és nul·la, com pot ser que una persona hagi d’estar al carrer”, es pregunta Michaela Plettinger, de l’Assemblea del Veïnat Amoïnat.
El veïnat reclama responsabilitats
Els veïns del barri fa uns mesos que han començat a organitzar-se a través de l’Assemblea del Veïnat Amoïnat. El cas del Francisco va ser l’alarma, però les noves promocions d’habitatges a la zona els van posar en alerta davant dels que asseguren que és una gentrificació del barri.
Tot i que ara el Francisco temporalment no viu a Barcelona, ja que està confinat a Madrid a casa d’un nebot, els veïns continuen al peu del canó i després de conèixer la sentència favorable, reclamen un reallotjament immediat per a l’afectat, així com una compensació per danys morals, investigació a l’empresa promotora i responsabilitats públiques.
Tot i que el desnonament s’hagi declarat nul, el Francisco no podrà tornar al pis on vivia fins al mes de febrer, ja que l’immoble està inhabitable. Mentre es negocia una solució, els veïns continuen en alerta, perquè no es repeteixin casos com aquest al barri.
