L‘Ajuntament i el Districte Municipal de Gràcia s’han reunit amb els veïns de l’entorn de la plaça d’en Joanic, on hi ha gairebé 400 finques afectades pel Pla General Metropolità del 1976, per transmetre’ls un missatge de tranquil·litat per la possibilitat de ser expropiats: no es farà cap desallotjament massiu. Es treballarà conjuntament amb els afectats i sense cap calendari a curt termini.
Estan qualificats com a zona verda i equipaments
En el marc de la Modificació del Pla General Metropolità de Gràcia, aprovat al gener i que ja va aixecar crítiques entre alguns veïns, va posar a debat l’afectació de Joanic, on hi ha un total de 386 immobles qualificats com a zona verda i d’equipaments. Van quedar fora de les 150 desafectacions del MPGM i es va acordar de treballar-ho a banda, tenint en compte la complexitat i gran nombre d’afectats. Un fet que va provocar inquietud entre el veïnat, organitzat en la plataforma Joanic és Gràcia.
“Estàvem tranquils en una infraestructura que mai s’havia de dur a terme”, explica Laia Torres, de la Plataforma Joanic és Gràcia. “La inquietud és saber quina idea té l’administració, quin model de ciutat planteja per zones amb problemàtiques com la nostra“. També tenen clar que van tots a la una “o ens desafecten a tots o a ningú”.
L’Ajuntament descarta un desallotjament massiu
Ara els veïns han començat a resoldre alguns dels dubtes en una primera reunió amb el regidor del districte de Gràcia, Eloi Badia, i la tinenta d’Urbanisme, Janet Sanz. “Els hem transmès el missatge que no hi ha cap intenció de fer un desallotjament massiu“, ha explicat a betevé el conseller d’Habitatge de Gràcia Yusef Quadura Izquierdo.
La solució vindrà en uns anys amb un nou planejament de ciutat
La solució a llarg termini: un nou PGM
“Creiem que la solució definitiva vindrà en uns anys, quan tinguem els instruments urbanístics que permetin reubicar el verd, amb un nou planejament de ciutat“, explica el conseller. La propera trobada amb la plataforma serà al setembre, amb la idea de començar a treballar en la protecció d’immobles, n’hi ha de finals del segle XIX i alguns haurien d’estar catalogats.
S’ajudarà les finques pendents de reforma i se’n protegiran
El procés de desafectació va per llarg, tot i que els veïns ja respiren tranquils i confien en el treball conjunt. De moment començaran per solucionar els problemes d’alguns dels immobles perquè tinguin un habitatge digne, ja que les afectacions no permeten accedir a ajuts de cara a fer reformes.
És el cas del Pere Querol, que viu al segon pis del número 154 de Ramón y Cajal, un immoble construït el 1890. “Ens interessaria tenir una subvenció perquè s’ha de reformar la façana i els baixants que són tan antics, de l’època en què es va fer la casa, que si s’acaben trencant pot ser un perill”.
Estem fent una llista amb els cadastres per protegir les nostres llars
“Estem fent una llista amb els cadastres de quina es l’antiguitat dels habitatges per protegir al més possible les nostres llars”, explica Sara Brenda, de la plataforma veïnal on hi ha aplegats més d’un centenar de veïns. Després, l’Ajuntament farà un informe jurídic per estudiar cada cas.
