Dels 42 habitatges que l’Ajuntament de Barcelona preveia expropiar a Gràcia, finalment només 9 quedaran afectats per la modificació del Pla General Metropolità (MPGM) del districte. Vuit d’aquests immobles són les cases baixes que hi ha entre els carrers d’Igualada, de Banyoles i de Milà i Fontanals; el novè immoble és la finca que hi ha al bell mig dels Jardins del Mestre Balcells. La intenció és convertir aquests espais en zones lliures per al barri.
Amb la revisió de l’MPGM que ha tramitat aquest dijous la Comissió de Govern, sí que se salven de les expropiacions els veïns del passatge de Frígola. En aquest indret de la vila de Gràcia —a tocar de la travessera de Dalt— es preveia inicialment tirar a terra un edifici sencer per connectar Frígola amb el carrer del Cardener i fer-hi equipaments. Ara bé, després de les queixes dels veïns afectats, finalment aquesta finca se salva de ser expropiada.
Desafectant els habitatges garantim que la gent pugui seguir vivint a casa seva, cosa que els dona seguretat
Adeu al Pàrquing Principal i els laboratoris Viñas
Més enllà dels nou habitatges afectats, l’MPGM de Gràcia també preveu l’expropiació d’altres locals i solars que hi ha al barri. Els dos casos més significatius són el Pàrquing Principal (al carrer de Sant Domènech), un dels aparcaments més grans i amb més capacitat de tota la vila de Gràcia, i els laboratoris Viñas (al carrer del Torrent d’en Vidalet). Tots dos espais es dedicaran a l’obtenció de zones lliures per al barri.
En canvi, dos solars més dels que s’expropiaran tindran un ús diferent: l’Ajuntament els vol aprofitar per construir-hi promocions d’habitatge públic protegit. Tant en el cas dels habitatges com els locals afectats, l’expropiació no serà imminent. El nou planejament fixa uns terminis d’entre sis i 12 anys per executar-ho, sempre que el consistori tingui disponibilitat pressupostària per tirar endavant l’actuació.
Fins a 1.700 pisos protegits, només 50 públics
Un altre dels objectius que persegueix l’MPGM de Gràcia és augmentar l’oferta de pisos protegits a una de les àrees més denses i consolidades de Barcelona. Per això, més enllà de les dues promocions públiques que es construiran als solars expropiats (amb espai per uns 52 pisos), bona part de l’habitatge protegit que s’aconsegueixi es fia a la iniciativa privada (l’Ajuntament calcula que es faran uns 1.650 pisos).
En aquest sentit, el pla de Gràcia preveu diferents eines. La primera ja funciona arreu de la ciutat: l’obligatorietat de reservar un 30 % per a habitatge protegit a les noves construccions; ara bé, si a la resta de la ciutat l’obligació és per a les construccions amb una superfície mínima de 600 m², a Gràcia aquesta condició es rebaixa fins als 400 m² perquè hi ha parcel·les més petites.
La segona eina per aconseguir habitatge protegit té a veure amb les plantes baixes: “Als baixos on es pugui fer habitatge sense perjudicar el comerç de proximitat, aquest habitatge haurà de ser protegit”, ha dit Sanz. I, finalment, també hi haurà l’obligació de protegir un dels pisos resultants de la divisió d’habitatges ja existents (superiors a 160 m²). En canvi, la proposta definitiva de l’MPGM de Gràcia no inclou una eina que, inicialment, sí que s’havia previst: que les noves remuntes siguin protegides.
Protecció del patrimoni
El pla de Gràcia també neix amb la voluntat de protegir el patrimoni de la Vila de Gràcia. De fet, tal com ha explicat Janet Sanz, el pla protegirà patrimonialment tres de cada quatre finques; és a dir, que no es podran tirar a terra o caldrà complir certs requisits per fer-hi canvis. “Preservem allò que més estimem”, ha reblat el regidor del districte de Gràcia, Eloi Badia.
Tot plegat, ara, haurà d’anar a debat i votació a la propera Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona i, també, al plenari del mes de gener. Això suposarà l’últim “sí” per a l’aprovació definitiva de l’MPGM de Gràcia. Per ara, Esquerra Republicana ja ha anunciat un preacord amb el govern de BComú i el PSC després d’haver reduït al màxim les afectacions de finques que caldrà expropiar.
