El sindicat Metges de Catalunya denuncia el “deteriorament extrem” de la medicina familiar i comunitària, una situació que atribueixen a la falta de recursos. Després d'”un any de pandèmia i una dècada de retallades”, denuncia que l’especialitat es troba en un “declivi agònic” que l’ha dut a una “situació extrema”. Coincidint amb el Dia Mundial del Metge i la Metgessa de Família, el sindicat exigeix la millora urgent de les condicions laborals.
Metges de Família denuncia l’abandonament progressiu de l’atenció primària i assegura que el col·lectiu està “ofegat per la sobrecàrrega de les consultes, el dèficit de personal, la manca de reconeixement i el menyspreu a la seva autonomia i capacitat de decisió”. El sindicat calcula que falten més d’un miler de professionals als CAP per poder fer front al final de la pandèmia i reprendre amb normalitat l’atenció a les malalties cròniques. El dèficit principal, diuen, és d’especialistes en medicina familiar i comunitària.
El col·lectiu ha fet sentir les seves reivindicacions aquest dimecres a la plaça de Sant Jaume. Vestits de negre, els metges han penjat les bates blanques en cadires per simbolitzar la manca de professionals i el “futur catastròfic que s’apropa”. També han reservat una “fila 0” per als professionals morts durant la pandèmia i els que estan de baixa o han abandonat l’atenció primària.
La covid ha empitjorat la situació
La pandèmia ha agreujat la sobrecàrrega de feina. Segons les dades de Metges de Família, s’han fet un 10 % més de consultes que abans del coronavirus. En xifres absolutes, és un increment de 4,7 milions de visites, un fet que ha obligat a instal·lar mòduls de suport al costat d’alguns CAP. En canvi, denuncien que actualment es destina a l’atenció primària un 18 % del pressupost total de Salut, quan l’Organització Mundial de la Salut recomana que sigui el 25 %.
Segons el sindicat, tot plegat ha implicat un augment de les baixes laborals per estrès, ansietat i depressió, que assegura que s’han triplicat en els darrers tres anys. “Estem esgotats i desbordats”, afirma. També denuncia que molts professionals abandonen els CAP catalans i opten per treballar en mútues, la sanitat privada o marxar a altres comunitats autònomes o països. De fet, assegura que només la meitat dels professionals que acaben l’especialització a l’atenció primària de Catalunya hi acaben treballant.
