L’exdiputat de la CUP David Fernández ha declarat aquest dijous al judici del procés, on ha defensat el dret a decidir. “Si l’autodeterminació és delicte -ha dit- em declaro culpable i reincident”, i ha afegit que seguirà defensant-ho fins que sigui “un dret”. Fernández ha comparegut com a testimoni a petició de les defenses.

Preguntat per la fiscalia sobre la violència en les concentracions del 20 de setembre a l’1 d’octubre, Fernández ha negat que hi hagués violència amb un “caràcter general i majoritari”. En aquest sentit, ha dit que “en el general, no hi havia cap estratègia violenta, ningú va cridar a respondre així, sinó tot el contrari”. L’exdiputat de la CUP ha situat “en un context d’excepcionalitat” accions puntuals d’alguns ciutadans.

En concret sobre l’1 d’octubre, ha dit que al col·legi on va ser ell es va constituir un “mur humà” per impedir que la policia s’endugués les urnes, una actitud que ha descrit com a “acte de desobediència civil”. L’objectiu, ha dit, era “interposar” els cossos “de manera pacífica” per dificultar la tasca dels agents policials.

Cursos d’En Peu de Pau

Fernández explicat l’activitat d’En Peu de Pau, ja que en la interlocutòria de testimonis dictada pel Tribunal Suprem, se’l qualifica de “promotor de la iniciativa”. L’exdiputat de la CUP ha explicat que va néixer amb un triple objectiu, “posar en valor, promoure i estendre” el significat de l’1 d’octubre i la desobediència pacífica.

Tant les defenses com les acusacions li han preguntat pels cursos que va organitzar l’entitat, entre altres sobre formes de resistència, autoprotecció en manifestacions o enfortir mobilitzacions. Fernández ha assegurat que les formacions estaven basades en el pacifisme i la no violència, i que, per tant, en quedaven excloses conductes com amenaces, donar cops o llençar objectes. “No forma part de la cultura de la no violència”, ha dit.

Les mobilitzacions del 20-S van ser “pacífiques”

L’exdiputat de la CUP també ha declarat com a testimoni del desplegament policial del 20 de setembre a la seu de la CUP, i de la concentració al departament d’Economia. Fernández ha descrit l’actitud dels manifestants a la Rambla de Catalunya com a “pacífica” i “serenament indignada”. Allà va ser-hi fins al migdia, quan va desplaçar-se a la seu del seu partit.

Al carrer de Casp, Fernández ha dit que va exercir, en un primer moment, de mediador amb la Policia Nacional per tal que poguessin treure els vehicles que tenien al carrer. Després, però, ha afirmat que no va haver-hi més diàleg. La policia va ser als entorns de la seu del partit durant més de vuit hores, però finalment no hi va entrar per manca d’ordre judicial. Fernández ha qualificat la situació d’“arbitrària”, “antijurídica” i “anòmala”.

Wagensberg reivindica l’actitud pacífica

També sobre En Peu de Pau ha declarat el diputat d’ERC Ruben Wagensberg, que ha remacarcat també el caràcter pacifista i no violent de l’entitat i dels cursos que impartia. També ha afirmat que des d’aquesta plataforma “ni convoquem ni desconvoquem” mobilitzacions. Preguntat per la defensa de Junqueras i Romeva sobre la implicació de la Generalitat, Wagensberg ha dit que ni el govern català ni cap partit no dirigia l’entitat. “Nosaltres vam mantenir una neutralitat absoluta quant a la qüestió nacional en tot moment”, ha dit, i ha afegit que hi havia gent que formava part d’En Peu de Pau i que no era independentista.

Pel que fa a l’1 d’octubre, Wagensberg ha dit que, després de votar a Cantallops, va desplaçar-se a l’Escola Industrial. Ha descrit l’actitud dels concentrats com a “100 % pacífica” i també “festiva” i ha dit que hi va anar, després d’haver votat, per “facilitar” el vot d’altres ciutadans. En aquesta mateixa línia, ha dit que “quan una resolució es considera injusta, entra la desobediència civil” i que la ciutadania va voler-la “desobeir”.