L’Ajuntament de Barcelona ha decidit no donar continuïtat al projecte de la cooperativa de ferralla municipal Alencop. El desembre de 2019 va deixar de fer-hi aportacions econòmiques i aquest divendres la regidora de Comerç i Hisenda, Monsterrat Ballarín, ha confirmat al consell plenari de juny que el consistori no signarà cap altre conveni amb la cooperativa. Ballarín ha justificat la decisió perquè “l’activitat econòmica no ha evolucionat de la manera esperada i ha provocat que, en els darrers anys, hi hagi hagut una dependència important de l’Ajuntament”. La regidora ha afegit que el consistori està buscant solucions individuals per a tots els cooperativistes afectats. En els cinc anys que ha estat funcionant, l’Ajuntament hi ha aportat gairebé dos milions d’euros.
Dos milions d’inversió
En els cinc anys de vida de la cooperativa, l‘Ajuntament hi ha aportat 1.967.673 euros en cinc exercicis, que han suposat entre el 57 % i el 73 % del pressupost de la iniciativa, en funció del balanç de cada any, i l‘aportació mitjana anual per a cada persona que ha passat per la cooperativa ha estat de 17.750 euros. A més, el consistori ha facilitat l’accés a habitatges públics i altres atencions.
El comissionat d’Economia Social, Verda, Desenvolupament Local i Política Alimentària, Alvaro Porró, ha explicat a betevé que “no s’han assolit els objectius que s’havien plantejat inicialment”. D’entrada, la intenció era que Alencop fos cada vegada més autosuficient financerament, però l’aportació municipal ha suposat tots els anys el gran gruix del pressupost. Malgrat que hi han passat tres equips tècnics que gestionaven Alencop, la cooperativa no ha aconseguit solucionar aquesta situació.
27 persones regularitzades
Mentre ha funcionat Alencop, s’ha regularitzat la situació de 27 dels cooperativistes. En aquest aspecte tampoc s’han complert les expectatives. L’objectiu inicial era que hi hagués més rotació de persones al projecte com a pas intermedi per integrar-se en el món laboral. Però la realitat no ha estat ben bé així i “algunes persones han mantingut els seus llocs durant més temps i això ha fet que hi hagués poca rotació”. En total, s’han inserit en el món laboral deu cooperativistes.
La sortida de l’atzucac
Alvaro Porró explica que l’Ajuntament està conversant amb els 17 membres actuals d’Alencop per trobar una sortida a la situació precària que alguns dels immigrants afirmen viure. Porró assegura que, els darrers mesos, el consistori ha treballat i ha proposat diferents solucions a l’atzucac actual mitjançant Barcelona Activa. El setembre de l’any passat es va intentar reflotar el projecte i fer-lo viable de nou sota la tutela de l’entitat Andròmines, amb expertesa en el sector. La pandèmia del coronavirus, però, ha frenat l’activitat de les empreses del tercer sector i també el possible projecte de renovació.
També hi ha hagut unes quantes gestions perquè els membres d’Alencop puguin inserir-se en el món laboral. Hi ha 14 sol·licituds de feina en estudi per treballar a Mercabarna i també hi ha hagut converses amb Formació i Treball, Unió de Pagesos, Foment del Treball Col·lectiu i l’empresa Tersa.
Preocupació veïnal
L’Associació de veïns del Poblenou segueix de prop el cas i veu amb incertesa la fi d’Alencop. Montserrat Vilà, membre de la junta directiva i activista en les entitats de suport i solidàries amb els assentaments, es mostra optimista amb les gestions de l’Ajuntament per trobar una sortida al cas. Amb tot, explica que el principal temor veïnal és que els membres de la cooperativa hagin de tornar a dormir en assentaments i es torni a la situació irregular i de precarietat que hi havia cinc anys enrere.
Un projecte per regularitzar immigrants
La cooperativa de ferralla municipal, Alencop, es va posar en marxa el juny de 2015
sota el mandat de Xavier Trias com un projecte cooperatiu i pensat per integrar i regularitzar la situació legal dels immigrants que vivien de la ferralla i dormien als assentaments, com el que hi havia llavors al carrer de Puigcerdà o el de la plaça de les Glòries, al districte de Sant Martí. Era un projecte inèdit a la ciutat i que, a banda de la seva vessant social, tenia també com a objectiu canalitzar de manera legal la recollida ferralla que formava part de l’economia submergida.
Menys de cinc anys després, ja en el segon mandat d’Ada Colau, el desembre de 2019 l’Ajuntament no va renovar el conveni que tenia el projecte perquè “no era viable econòmicament i no havia assolit els objectius”.
Els 17 migrants que ara depenen del projecte no tenen ingressos i, tot i que estan buscant solucions amb el consistori, alerten que aviat alguns d’ells poden ser expulsats del país o poden acabar vivint al carrer.
