Les persones internes als centres penitenciaris catalans han viscut un doble confinament: el de la privació de llibertat i el de la pandèmia del coronavirus. Després del decret d’alarma, Serveis Penitenciaris va suspendre totes les comunicacions vis-a-vis, les visites per locutori de familiars i amics, també es van aturar algunes activitats i se’n van haver d’organitzar d’altres per passar millor la crisi dins les presons, malgrat les restriccions i prevencions sanitàries.
Gràcies a la col·laboració d’un equip de professionals del mòdul 11 de Brians 2, betevé ha pogut entrar en aquest centre i parlar amb alguns interns.
“El pitjor ha estat no veure la família”
Tots coincideixen que el més difícil del confinament total ha estat no poder estar amb la família en les comunicacions a la presó i no fer les activitats diàries, com anar al gimnàs o el poliesportiu. “No hi ha escola, no hi ha activitats. No hi ha res a fer”, explica l’Osama, que relata que al principi de la pandèmia tots tenien “por”. Sobretot els amoïnava com viuria la seva família la pandèmia. En Jordi, per exemple, recorda el moment en què va assabentar-se que la seva germana estava infectada pel virus. “Seguim pagant la condemna, però pensem molt més en la família”, relata.
“Vam sentir por, no sabíem què fer”
La gestió del coronavirus ha estat cabdal a les presons. D’una banda, per la facilitat de propagació del virus i, de l’altra, per la dificultat de gestionar els sentiments, les emocions i les necessitats de la població reclusa. En això han estat clau els treballadors: funcionaris, educadors socials, psicòlegs. La Núria, que és treballadora social, explica que van procurar “ser molt més propers als interns i explicar-los la situació”. En aquest sentit, afegeix que van entendre-ho molt bé i que els van posar les coses fàcils.
De fet, el mòdul 11 és de gestió participativa, de manera que els interns participen activament en l’organització de les activitats. Per això, davant la pandèmia, interns i professionals van reunir-se i van decidir conjuntament com ho afrontarien. “Nosaltres estàvem preocupats, però ells també i fins i tot ens van fer de mirall, ens van tranquil·litzar i ens van orientar de com havíem d’establir el vincle emocional amb ells”, explica en Jordi, que és educador social.
Es mantindran les videoconferències
Per facilitar les comunicacions amb els familiars, el Departament de Justícia va comprar 230 mòbils per poder fer videoconferències i compensar així la suspensió dels vis-a-vis i de les visites per locutori. Un sistema que, després de la desescalada, es mantindrà a totes les presons. “Nosaltres volem que es quedi. És un element humanitzador i per a la reinserció és important la proximitat dels familiars”, explica el secretari de Mesures Penals, Amand Calderó.
D’aquesta manera, més enllà del confinament, els interns podran mantenir contacte visual amb les famílies de forma permanent, sobretot aquells que les tenen molt lluny i no poden fer comunicacions presencials.
