El comissari Emili Quevedo, que durant l’1 d’octubre era cap de la Comissaria Tècnica de Planificació i Seguretat, ha dit en la declaració com a testimoni del judici del procés, que els Mossos d’Esquadra van demanar en dues ocasions al govern que desconvoqués el referèndum de l’1 d’octubre. Una informació que també va donar el comissari Manel Castellví en la declaració de dijous passat. 

[vc_row][vc_column][vc_btn title=”EN DIRECTE: Judici del procés” style=”flat” shape=”square” color=”pink” size=”lg” align=”center” i_type=”material” i_icon_material=”vc-material vc-material-arrow_forward” css_animation=”none” add_icon=”true” link=”url:https%3A%2F%2Fbeteve.cat/societat/judici-proces-directe/|||target:%20_blank|” css=”.vc_custom_1542209372527{margin-top: 10px !important;margin-right: 10px !important;margin-bottom: 10px !important;margin-left: 10px !important;}” el_id=”caixa-vermella”]

La primera va ser en una reunió el 26 de setembre a la qual Quevedo no va assistir. La segona la va proposar el major Trapero i hi van assistir més comandaments per “mostrar la unitat d’acció del cos”, segons Quevedo. En aquella trobada, en què el comissari interrogat hi era present, van advertir al govern que estaven “preocupats pel clima de tensió i seguretat del país” i que era “incompatible” actuar com a policia judicial i aturar el referèndum i, alhora, mantenir la convocatòria de l’1 d’octubre.

[vc_row][vc_column][vc_btn title=”ÚLTIMES NOTÍCIES: Judici presos polítics” style=”flat” shape=”square” color=”inverse” size=”lg” align=”center” i_type=”material” i_icon_material=”vc-material vc-material-arrow_forward” css_animation=”none” add_icon=”true” link=”url:https%3A%2F%2Fbeteve.cat/judici-presos-politics/|||target:%20_blank|” css=”.vc_custom_1542209456058{margin-top: 10px !important;margin-right: 10px !important;margin-bottom: 10px !important;margin-left: 10px !important;border-radius: 5px !important;}” el_id=”caixa-negra”]

Segons ha explicat el comissari, l’exconseller Joaquim Forn no va intervenir a la trobada i l’exvicepresident Oriol Junqueras va dir que “creia que no hi hauria cap tipus de resistència” perquè la gent deixaria actuar “pacíficament” els cossos policials als col·legis electorals. En canvi, l’expresident Carles Puigdemont va dir que, malgrat que “entenien les raons” dels Mossos, tenien un mandat avalat pels resultats electorals que havien de complir. 

No tenien prou efectius d’ordre públic

Quevedo, que era el responsable de planificar el nombre d’efectius que es destinaven a la jornada de l’1 d’octubre, ha admès que abans del referèndum “eren conscients” que la presència de dos o tres agents de seguretat ciutadana a cadascun dels col·legis electorals no podia aturar el referèndum.

A les preguntes de l’Advocacia de l’Estat, ha respost que la realitat després va demostrar que no van poder fer-ho ni complir estrictament l’ordre del TSJC. Ara bé, Quevedo s’ha escudat en el fet que el cos dels Mossos d’Esquadra no tenia més agents disponibles i, en aquest sentit, ha posat la pilota sobre la teulada de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, que, segons ha apuntat, tenien 6.000 efectius d’ordre públic per fer aquesta tasca.

Ha explicat que els Mossos no van destinar agents de la Brigada Mòbil a l’1-O perquè aquell dia havien d’atendre altres qüestions com ara una manifestació anarquista; una altra de contrària a la celebració del referèndum que es va convocar a la plaça de Catalunya; una concentració de la Falange a la plaça de Sant Jaume, i també el partit de futbol del FCB Barcelona contra Las Palmas, que finalment es va fer a porta tancada. Segons Quevedo, “era una jornada on era plausible que hi hagués incidents i calia reservar la força”. 

Ha remarcat també que per l’1 d’octubre els Mossos ja havien destinat efectius addicionals al dispositiu i que no podien disposar d’agents de la Unitat de Trànsit, de la Sala de Comandament ni de la Divisió d’Investigació Criminal.

Comparteix a:
Imatge de l'autor/a