El comissari dels Mossos d’Esquadra Manel Castellví, que durant el referèndum de l’1 d’octubre era el cap de la Comissaria General d’Informació, considera que el dispositiu dels tres cossos policials —Mossos, Guàrdia Civil i Policia Nacional— va ser insuficient. En la seva declaració al judici del procés ha dit que “en l’anàlisi de riscos ens vam equivocar tots”. Segons ha explicat, “érem conscients” que hi hauria una “dualitat” entre policia i ciutadans, però tot i això ha dit que no van preveure “la magnitud” ni el “gran moviment social” que hi va haver.

Tot i no preveure’n la magnitud, Castellví ha dit que van alertar el govern català de la possibilitat d’una confrontació i que els van advertir que complirien els mandats judicials. Va ser, ha dit, en una reunió el 28 de setembre de la qual ha dit que va sortir “frustrat”.

El dispositiu dels Mossos per a l’1-O

El comissari ha explicat que el dia 1 d’octubre es van desplegar 7.850 agents específicament per al dispositiu. La unitat d’antiavalots, però, en va quedar al marge. A primera hora del matí, es va desplaçar a cada punt de votació una parella i, segons ha explicat, en cas de no poder tancar el centre s’havien d’activar altres unitats. Assegura, però, que aquests agents no van informar els concentrats dels moviments de la policia espanyola, tal com han assegurat els màxims comandaments dels cossos estatals a Catalunya.

Els Mossos van tancar 134 locals, segons les dades que ha facilitat. 239 més no van arribar a obrir, un fet que atribueix a l’actuació prèvia d’advertiment de la policia catalana. Castellví ha justificat que no es tanquessin els col·legis abans de l’1-O perquè, diu, no s’hi feien activitats relacionades amb la votació, requisit que considera que es desprenia de la interlocutòria del TSJC.

Aquest comandament de la policia catalana considera que el dispositiu de la votació havia de ser únic, coordinat pel coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos. Assegura que es va quedar “sorprès” quan va veure l’actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, ja a primera hora del dia.

Els CDR, agrupacions de persones de “diferents associacions”

Com a cap de la Comissaria General d’Informació dels Mossos Castellví era responsable del departament d’intel·ligència de la policia catalana. D’aquesta secció depenen, a més dels informes de riscos, l’anàlisi dels nous moviments socials, com els CDR. El comissari diu que van iniciar-se el juny del 2017 i els ha descrit com una “confluència de persones de diferent procedència”. Per Castellví, ser membre d’un CDR no era “una etiqueta”. Tot i això, diu que n’estaven pendents pel “risc” que s’hi infiltrés “algun element radical”.

La seva compareixença arriba després que altres testimonis, com l’ex-secretari d’estat de Seguretat José Antonio Nieto o el designat com a coordinador dels tres cossos policials, Diego Pérez de los Cobos, hagin criticat el dispositiu previst pels Mossos i els hagin acusat d’inacció. L’excomissari en cap del Cos de la Policia Nacional (CNP) Sebastián Trapote i l’exgeneral en cap de la Guàrdia Civil Ángel Gozalo, han declarat aquest dijous i han acusat els Mossos d'”inacció”.