Els frescos del presbiteri de l’església de Sant Vicenç de Sarrià han recuperat l’aspecte original. Van ser pintats per l’artista Josep Obiols, un dels pintors més representatius del Noucentisme català, entre els anys 1950 i 1952. Durant tres mesos, sis restauradors han netejat i retocat per primera vegada el presbiteri de l’església, on hi ha les pintures murals d’Obiols —que estaven afectades per humitats— i els grups escultòrics.

Els treballs han permès recuperar un personatge pictòric d’una de les escenes de l’Antic Testament, que estava completament tapat per sals. També han recuperat l’aspecte original la cara i les mans de l’escultura de Sant Vicenç, de quatre metres d’alçària, i s’han recuperat matisos que havien desaparegut quan el van repintar amb un color groguenc, com una barba incipient.

Uns frescos de luxe

“Obiols té molta qualitat artística, es poden apreciar molts detalls, sobretot en les figures dels joves i els nens, així com també en la combinació de colors que fa en els paisatges”, explica la directora de la restauració, Isabel Pi. Amb la recuperació dels frescos, es reivindica l’obra de Josep Obiols, sarrianenc que durant aquella època també va pintar una obra mural al monestir de Montserrat.

Després de la Guerra Civil, en què va ser cremada i saquejada l’església de Sant Vicenç, la parròquia va voler reconstruir-la apostant per nous artistes d’aquell moment. L’artista va pintar els frescos del presbiteri, l’espai més important d’una església, ja que envolta l’altar major.

Cares familiars i un àngel negre

Les pintures murals dels costats representen quatre escenes del Nou i l’Antic Testaments, com la multiplicació dels pans i els peixos o el naixement de Jesús. Al centre, trobem dues escenes de la vida de Sant Vicenç, a qui està dedicada l’església, i sobre la seva escultura hi trobem una pintura mural d’un grup d’àngels —entre els quals es troba un de negre en homenatge a la cançó ‘Angelitos negros’, d’Antonio Machín, que estava molt de moda en aquella època. Per fer les cares dels nens i els joves, Obiols va inspirar-se en la fisonomia dels seus familiars.