Mònica Sanz
—barcelonina que viu a Figaró-Montmany— va perdre l’avi aquest diumenge. Vivia en una residència geriàtrica de Barcelona i tenia 94 anys. Fa una setmana es va començar a trobar malament. Tenia febre i li costava respirar. La Mònica explica que feia un mes que no el podien veure per les mesures de l’estat d’alarma pel coronavirus, però que li trucaven cada dia. “S’ha mort sol”, lamenta. Els pares i la germana de la Mònica viuen junts a la ciutat i en el moment de conèixer la notícia “no es van poder ni abraçar”. “Tots tres són sanitaris, i la mare treballa d'”infermera en un hospital tractant pacients amb covid”, explica la Mònica, qui tampoc ha pogut acostar-se fins a Barcelona i abraçar a la família.
Mon avi ha mort avui. Me mare ha perdut el seu pare i, com que és infermera, no pot abraçar el seu marit, el meu pare, població de risc. I jo no puc baixar a Barcelona perquè la meva parella també té risc. I no podem enterrar el meu avi. AIXÒ ÉS UNA MERDA!
— Mònica Sanz Durán (@monicasanzduran) April 5, 2020
“Farem una mena de cerimònia per Skype”
Diu que des que van conèixer la notícia fan videotrucades amb la família. Per a aquest dimarts a la nit han previst una videoconferència amb la intenció de fer una cerimònia funeral per l’avi: “Cadascú dirà alguna cosa. Si no fem el tancament sembla que no hagi passat”, explica.
Com que no ha pogut acomiadar-se del seu avi, a la Mònica li costa creure que és mort. “Quan em llevo pregunto a la parella si l’avi ha mort”, assegura. Diu que encara no saben quan el podran enterrar i que quan ho facin només hi podran anar dues o tres persones. El que sí que faran quan s’acabi la situació d’emergència serà una missa “com ell hauria volgut”.
Alba Sabé, psicòloga: “La gent està ajornant el dol”
Alba Sabé
és psicòloga general sanitària i psicoterapeuta de benestar emocional. Explica que una de les situacions que s’estan produint és que la gent està ajornant el dol perquè “no hi ha funerals o un acompanyament al final de la vida”. Diu que el procés de dol té diferents fases. La primera, i potser de la que es parla menys, és la de preparació quan el malalt està ingressat o a la residència greu. “En aquest temps previ a la mort cal fer videoconferències, parlar per telèfon i li hem de transmetre al malalt el mateix que faríem si estiguéssim cara a cara”, afirma. Per exemple, “si li donaríem la mà, li diem per telèfon que li volem donar la mà”. Alhora considera que cal parlar les coses clares i preguntar al malalt “com vol passar els últims moments de la seva vida, sense tabús”.
Els psicòlegs recomanen fer rituals de comiat
Un cop que la persona ha mort és molt necessari tenir tota la informació de què passarà amb el cos. Cal fer preguntes als professionals: saber si estarà uns dies a l’hospital, quan se l’enduen al tanatori… I a partir d’aquí cal elaborar el dol, diu Sabé. Una de les propostes que fa és “crear un ritual de comiat i compartir-lo amb la família”. Això vol dir fer “una videotrucada, escriure un poema per al difunt, un text, i que els nens puguin fer un dibuix”. Sabé explica que “no serà un enterrament tradicional, però serà la manera d’acomiadar-nos i tenir clar que després ho podrem fer amb normalitat”.
Misses virtuals: “Mirem de donar consol, esperança i acompanyament”
I per fer front a la situació de confinament, a la parròquia de Santa Teresa de l’Infant Jesús, a la via Augusta, ja fa dies que fan misses privades i virtuals per recordar les persones difuntes en temps de coronavirus. Vicenç Martí, diaca de la parròquia, explica que fan tres misses al dia, “les gravem i les emetem en directe per Natzaret.tv”. Martí explica que hi ha gent que ha perdut un familiar i els truca i els demana una missa virtual per acomiadar-lo. “És un consol per a les famílies, que almenys poden rebre aquest suport”, afirma Martí. El mossèn explica que és una situació excepcional i demana a les persones que un cop acabi l’estat d’alarma es faci la missa funeral perquè els afectats “es puguin reunir i puguin compartir la pèrdua”.
