(ACN) Direccions i organitzacions de famílies de centres d’educació especial han reivindicat a través d’un manifest el seu paper “essencial” dins del sistema educatiu i han reclamat ser reconeguts com a tal. També han demanat un tracte professional i digne per part de les administracions, ja que consideren que actualment no es dona informació clara ni completa sobre el servei. Al manifest, critiquen que els canals oficials del Departament d’Educació porten les famílies “al desconeixement i la confusió”. Critiquen també que els equips d’orientació tenen criteris diferents pel que fa a la conceptualització i la tasca educativa que fan.
En aquest sentit, lamenten que en el procés d’orientació no es planteja el pas a l’escola d’educació especial com un itinerari vàlid que ajuda l’alumnat a millorar, a aprendre i a ser feliç, sinó com un espai on anirà quan res hagi donat resultat. Afegeixen que, per això, les famílies perceben l’educació especial com una cosa negativa.
També consideren que un procés d’escolarització que no té en compte els centres d’educació especial pot provocar que hi hagi alumnat i famílies que no rebin l’atenció a les seves necessitats educatives, personals, emocionals i de salut. Això a la pràctica, vol dir privar-los d’una inclusió real, en quedar en entorns que no els donen les respostes que necessiten.
Alerten a més de la importància de l’atenció que ofereixen els centres d’educació especial en edats primerenques i que permetria en alguns casos el retorn progressiu al circuit ordinari.
Per tot plegat, reivindiquen el que estableix el decret d’inclusiu i insisteixen que són una part “indispensable” en l’atenció a l’alumnat amb necessitats intensives de suport.
