El procés de preinscripció escolar d’aquest 2020, que havia de començar el 23 de març passat, va quedar ajornat per la crisi del coronavirus i, en conseqüència, es van aturar totes les jornades de portes obertes als centres escolars. 52 dies després i de forma telemàtica, les famílies finalment han pogut iniciar el procés de preinscripció. Però, com han viscut algunes famílies aquest període ja de per si normalment incert? Han canviat d’opinió? D’expectatives?
Alexis Aroca i Caty Forteza
El proper curs, la seva filla començarà P3. Per l’Alexis i la Caty la decisió de triar escola era molt important i al març s’havien apuntat “a unes 15 visites de portes obertes”, ens va explicar aleshores la Caty. Volien conèixer el màxim d’escoles possibles per tenir una opinió pròpia i creien que l’esforç era necessari. Però el divendres 13 de març les escoles van tancar per l’estat d’alarma i les jornades de portes obertes es van aturar. Passat aquest temps la Caty confessa que “abans del coronavirus teníem unes expectatives, unes ambicions, i aquest ho ha canviat tot. Perquè davant d’un futur incert hem donat prioritat a altres coses com per exemple la proximitat i que l’escola sigui pública, que abans en teníem dubtes”.
Noelia Rico i Mario Martínez
Un canvi d’expectatives que no han patit la Noelia i el Mario amb l’anul·lació de les portes obertes als centres educatius. L’any passat, van ser previsors i ja van visitar els instituts que els interessaven. “Ens vam avançar i ja els vam anar a veure! La nostra intenció era tornar-hi ara per fer una segona visita però no ha pogut ser”, diu la Noelia. Creuen que moltes famílies hauran de basar la seva tria en el “boca-orella i en el que es diu a través dels grups de WhatsApp de famílies, en què sovint les opinions no són del tot acurades o imparcials”, opina.
Rosa Solà i Mike Cruickshank
També havien de fer la preinscripció i buscaven institut per al seu fill la Rosa i el Mike. “Tu en què bases la teva decisió? En una sensació. Perquè en realitat o coneixes algú a dins del nou institut o et bases d’oïdes del que vas sentint d’un o altre”. Ells relativitzen el fet de no haver pogut visitar tots els instituts que els interessaven “perquè al final tu vas a unes portes obertes i només t’expliquen les coses positives però ningú t’explicarà quins problemes tenen de debò”, segons la Rosa.
