Càritas Diocesana de Barcelona
ha endegat una campanya per commemorar el 75è aniversari de l’entitat. Amb el lema “Tots tenim un àngel”, Càritas vol reforçar el missatge d’acompanyament “d’aquelles persones que, per diverses circumstàncies de la vida, han perdut l’esperança”. L’entitat va néixer l’any 1944 durant la postguerra, quan es va constituir el Secretariat General Diocesà de Beneficència Cristiana per unificar les obres benèfiques de l’Església. Des d’aleshores han acompanyat al voltant d’un milió i mig de persones amb diferents problemàtiques, com l’accés a l’habitatge o la recerca de feina.
El director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets, destaca que l’objectiu de la campanya “Tots tenim un àngel”, feta de forma altruista per Ogilvy Barcelona, és mostrar la tasca de l’entitat “per fer que la persona no se senti sola i torni a creure en ella mateixa“. D’aquesta manera, aspiren a augmentar els donatius i els voluntaris per continuar desenvolupant els seus programes. Actualment disposen de 20 espais d’acollida individualitzada, cinc espais d’atenció psicològica, cinc espais dedicats al suport en grup i una assessoria jurídica.
Diferents problemàtiques per a cada dècada
Busquets destaca que les problemàtiques a les quals ha hagut de fer front Càritas han anat evolucionant durant aquests 75 anys. Explica que quan va crear-se l’entitat, als anys 40, es van centrar en les filiacions i legalització de papers de les famílies, amb la creació del servei d’assessoria jurídica format per voluntaris. En aquell moment també es van ocupar d’aquelles malalties relacionades amb la pobresa, sobretot la tuberculosi, i van impulsar la creació de petits ambulatoris a les parròquies. A partir d’aquí, Busquets assegura que cada dècada ha tingut la seva problemàtica.
Als anys 60 va emergir la necessitat de dignificar els barris perifèrics, i algunes parròquies van acollir assemblees veïnals. Als anys 70 es van crear diferents programes per atendre gent gran. Als anys 80 va sorgir la necessitat del lleure per a infants i van crear el Servei de Colònies de Vacances, que va acabar evolucionant en la Fundació Pere Tarrés. Al tombant de segle es van produir la tancada d’immigrants a l’església del Pi i els programes d’acollida. Actualment Busquets destaca que els reptes més importants que tenen són l’accés a l’habitatge, l’atur i el treball precari, i l’emigració i l’arribada dels MENA.
