La marxa ha arrencat a les 17 h de la plaça de Catalunya i ha avançat fins a l’església del Pi. Durant la protesta, l’entitat convocant, Papers i Drets per a Tothom, ha commemorat el 8 de març de 2001, data en què es va posar fi al tancament d’immigrants dins l’església.
Recorden que la reivindicació es va allargar durant 47 dies i que també hi va haver una vaga de fam molt dura. Un fet històric que va reunir el suport de fins a 62.850 signatures i que anys després va permetre una regularització extraordinària per obtenir els papers.
Tot i així, els immigrants que han sortit al carrer aquest diumenge asseguren que les traves per aconseguir la residència legal continuen. De fet, entre els assistents s’han vist persones que van protagonitzar la lluita del 2001 i que, després de 15 anys, segueixen reivindicant un procés administratiu més àgil.
Per aconseguir la residència legal, els manifestants expliquen que han d’haver treballat un any a jornada completa (40 hores setmanals) i el contracte ha d’estar vigent en el moment en què es presenta a l’administració. Un cop superat aquest procés, han de mantenir la feina perquè, en cas contrari, podrien perdre la residència en poc temps. Molts immigrants es mostren crítics amb aquestes condicions perquè diuen que fins i tot els ciutadans espanyols tenen dificultats per trobar estabilitat laboral, tenint en compte la situació econòmica.
D’altra banda, també qüestionen les dificultats per obtenir la nacionalitat espanyola. La llei dicta que han d’haver estat 15 anys amb els papers de residència en regla i passar dos exàmens, un d’idiomes i un altre cultural. A tot plegat se li ha de sumar que el calendari per presentar els documents es pot allargar durant anys, fet pel qual alguns papers caduquen abans no es facin arribar a l’administració.
