La pressió veïnal ha fet efecte i els veïns de Sant Ramon han aconseguit el compromís del districte de les Corts perquè els camions de la pedrera als terrenys del Miniestadi canviïn el recorregut. Deixaran de sortir pel carrer del Cardenal Reig i ho faran per la rotonda on es creuen els carrers de Doctor Marañón i Arístides Maillol. La solució allunyarà els camions de la zona d’habitatges i busca minimitzar les molèsties per la pols que aixequen les obres.

Segons ha explicat a betevé Andrés Quílez, president de l’Associació de Veïns de Sant Ramon, l’acord preveu que la porta de sortida per Cardenal Reig quedi inutilitzada i aviat els camions amb la runa de les obres del Camp Nou circularan per Doctor Marañón, un carrer on no hi ha habitatges sinó terrenys del Barça i edificis universitaris. La decisió pretén rebaixar la tensió entre els veïns de la zona.

Fins a tres comunitats de veïns diferents, ubicades als carrers d’Arístides Maillol, Cardenal Reig i Pintor Tapiró, molt properes als treballs de la pedrera situada on hi havia el Miniestadi, fa temps que demanen solucions que minimitzin l’impacte de la polseguera constant que s’hi genera.

L’Ajuntament proposa regar amb aigua freàtica la pedrera

Durant la reunió de seguiment de les obres que es fa mensualment, els veïns van fer arribar la proposta de desviar els camions i, tant el Barça com el districte i la Guàrdia Urbana, van assegurar que l’estudiarien. Però aquesta fita no els fa oblidar la demanda de més mesures per combatre la pols que aixequen les obres.

Tot i que l’Ajuntament els ha proposat la possibilitat de regar amb aigua freàtica la zona dels treballs, els afectats consideren que aquesta remullada només incideix en les capes més altes i de seguida hi torna a haver polseguera. “Els donarem un vot de confiança però si no funciona insistirem en la col·locació de la carpa, els extractors i els filtres de la pols”, ha dit Quílez.

El Miniestadi, convertit en una pedrera que tritura runa 12 hores diàries per les obres al Camp Nou
El club blaugrana argumenta que es tracta d’una planta de ciment d’economia circular per reciclar el màxim de material que surti de l’enderroc de l’estadi