Cada tres hores un estol d'avions Savoia-79, aleshores el més moderns del món, descarregava sobre la ciutat. En només tres dies hi van deixar caure 40 tones de bombes i el balanç de víctimes va ser d'un miler de morts i 1.500 ferits. A les dues del migia d'un dia com avui, 17 de març de 1938, va esclatar l'artefacte que va causar més danys. La bomba va impactar contra un camió d'explosius, uns fets que van marcar especialment la vida del Josep i la seva família. El seu pare era el conductor del vehicle militar. CLARA ALIAGUILLA: "Avui, al lloc on va caure la bomba hi ha un monument batejat com a 'Encaix'. L'escultura és un homenatge a totes les víctimes dels bombardejos però també a les que han causat altres conflictes armats." És precisament aquí on s'ha celebrat la cerimònia, un acte durant el qual s'han rememorat els moments de més angoixa de la mà d'historiadors i supervivents. Manel Cardeña, que tenia 8 anys quan es va acabar la guerra, ha demanat que no s'oblidin fets com aquells, una crida a la qual s'han sumat tant la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, com l'alcalde Xavier Trias. XAVIER TRIAS, alcalde de Barcelona "Mai un conflicte armat resoldrà els problemes polítics." Els fets han arribat aquest gener als jutjats a petició de l'associació Altra Itàlia i de dos supervivents. L'Audiència de Barcelona vol investigar qui van ser els 22 militars italians que van atacar Barcelona.

Del 16 al 18 de març de 1938, l’aviació italiana de Benito Mussolini va bombardejar la ciutat durant més de 40 hores seguides. Un miler de barcelonins van morir. L’acte institucional per commemorar aquells dies de terror s’ha fet davant del cinema Coliseum, a la Gran Via, on una bomba va esclatar sobre un camió carregat d’explosius.

La bomba del Coliseum va caure a les dues del migdia del 17 de març, fa justament 75 anys, sobre un camió carregat amb quatre tones de trilita que va multiplicar-ne l’efecte: un tramvia va volar pels aires i en pocs segons hi van morir 500 persones. Al mateix lloc, l’abril de 2003 es va inaugurar el monument ‘Encaix’, obra de l’escultora Margarita Andreu, a la base del qual es pot llegir: “A les persones mortes als bombardeigs feixistes (1937-1939) de la Guerra Civil a Barcelona i a tots els pobles víctimes d’altres guerres”.

Avui, representants polítics i també alguns supervivents d’aquell bombardeig s’han aplegat al costat d’aquest monument per recordar-lo i homenatjar el miler de víctimes de tres dies de bombardejos continuats. Segons han explicat els testimonis, les sirenes d’alerta no van deixar de sonar durant aquells tres dies, perquè poc després d’anunciar que el bombardeig havia acabat tornaven a sonar per advertir d’un nou atac. Va ser el primer bombardeig aeri sistemàtic que es duia a terme a Europa i arreu del món sobre la població civil, amb l’objectiu de desmoralitzar la rereguarda de la lluita contra l’aixecament feixista. Avui s’ha tornat a recordar que, en tot cas, les morts no van servir per res: la ciutat va continuar resistint fins a ser ocupada per les tropes franquistes un any després.

El bombardeig de l’aviació feixista italiana sobre Barcelona ha arribat actualment als tribunals, per la denúncia que hi han presentat dos supervivients i l’associació Altra Itàlia. L’Audiència de Barcelona ha demanat a la justícia italiana que identifiqui els 22 militars que van tirar endavant l’operació, per tal de poder acusar-los. Ho van fer per ordre del dictador Benito Mussolini, però -segons el jutge Santiago Vidal, que investiga el cas- no podran esgrimir l’obediència deguda perquè estaven executant un atac sense que Itàlia hagués declarat formalment la guerra a la República espanyola.

Recordar aquells fets és, segons l’alcalde, Xavier Trias, una bona manera d’evitar que la història es pugui tornar a repetir. Trias ha demanat per això que, aquí i a tot arreu, els esforços polítics i socials se centrin sempre en la construcció de la pau.