Barcelona en Comú es reafirma en la defensa dels eixos verds i l’urbanisme que “posa al centre la vida i les persones”. Així ho ha afirmat la portaveu del Grup Municipal de BComú, Janet Sanz, un cop s’han conegut dues sentències més en relació amb la transformació en eixos verds dels carrers de Rocafort i Comte Borrell.

Segons Sanz, són “casos de ‘lawfare’ clar”, una “pràctica massa habitual per desgràcia” a la ciutat que va “contra polítiques que són útils i necessàries per a la gent, perquè posen al centre la lluita contra l’emergència climàtica i la garantia al dret a la salut”, afegeix.

Mateix argument que en el cas de Consell de Cent

Les sentències, segons BComú, diuen que calia modificar el Pla General Metropolità (PGM) per fer el canvi de mobilitat que s’ha aplicat. I en aquest sentit es mantenen en el mateix argument que en el cas de l’eix de Consell de Cent. “Això és una cosa que no ha passat mai a Barcelona; no va passar amb la transformació de Portal de l’Àngel, ni amb la pacificació d’Enric Granados, ni de l’avinguda de Mistral ni de l’avinguda de Gaudí”, ha recordat Sanz.

Per Sanz es tracta d’unes sentències que “van contra el sentit comú” perquè “la ciutadania gaudeix i és feliç passejant per aquests carrers, s’ha demostrat que a l’Eixample es pot passejar, es pot jugar, es pot estar i a més en millors condicions que als carrers que teníem abans, els del segle XX”.

Assenyalen que no calia fer el canvi de qualificació

La portaveu del grup assenyala que el govern de BComú va consultar la Generalitat abans de la reforma com a màxima autoritat en legalitat urbanística. A més, afirma que disposen d’un informe que diu específicament que no calia fer el canvi de qualificació perquè es tractava d’una reorganització de l’espai. “No estem prohibint el pas i això es pot veure fàcilment: hi passen vehicles, a una velocitat més limitada, i hi ha càrrega i descàrrega; una de les queixes del veïnat és que això no està ben ‘endreçat’ i que el govern municipal s’hauria de posar les piles perquè això no perjudiqui el protagonisme del vianant”, sentencia Sanz.