La pandèmia ha fet créixer el nombre de llars en pobresa extrema ateses per Càritas. Ara n’hi ha 2.800 més que fa un any, fins a un total de 10.800. Segons dades de l’entitat, els afectats per la pobresa severa representen el 66 % del total de llars que ajuden, la xifra ha pujat gairebé un 20 % en comparació amb fa un any, just abans de l’esclat del coronavirus.
Càritas Diocesana considera en pobresa severa les persones soles que sobreviuen amb menys de 445 € al mes, o les famílies amb dos adults i dos menors i uns ingressos inferiors als 934 € mensuals. Entre les llars ateses, però, també n’hi ha que no tenen cap ingrés, un col·lectiu que ha augmentat molt durant la pandèmia. Si al febrer del 2020 un 8,2 % dels atesos no tenien ingressos, un any després el percentatge s’ha disparat fins al 21,2 %. En xifres absolutes, s’ha passat de 1.500 llars sense cap ingrés, a 3.500.
Al costat dels casos extrems, Càritas remarca que hi ha 15.000 llars en situació de pobresa relativa, 1.300 més que ara fa un any. Són el 91.4 % dels habitatges atesos i tenen uns ingressos inferiors als 889 € en el cas de persones soles, i 1.868 € en famílies de quatre membres. A més, tres de cada cinc persones que han acudit a Càritas es troben a l’atur o tenen feines sense contracte.
Les condicions de vida, a pitjor
Les dades de Càritas Diocesana posen de manifest que les condicions de vida de les famílies ateses han empitjorat durant la pandèmia: una de cada quatre ha hagut de canviar d’habitatge per buscar-ne un de més econòmic i gairebé el 40 % viuen rellogats. En total, un 64,5 % de les famílies ateses no tenen un habitatge digne. A més, la meitat no disposen de connexió a internet i un 38 % no tenen el dispositiu adequat per navegar. Això accentua l’exclusió en l’àmbit formatiu, laboral o de relacions socials, i fa més difícil que els menors puguin seguir el curs escolar en cas de confinament.
Igualment, el coronavirus ha tingut un impacte directe en la salut psicoemocional dels atesos: un 57,7 % asseguren que estan pitjor que ara fa un any, especialment per la inseguretat del futur, motius econòmics o esgotament de la pandèmia.
