El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) guarda un dels arxius històrics més importants d’Europa, que conté el fons professional d’un centenar d’arquitectes, grups i moviments. Hi ha gairebé dos milions de peces documentals (1.850.000): plànols, cartografia, esbossos, dibuixos, publicacions, fotografies, correspondència, arxius audiovisuals, etc.
Segons explica la urbanista Maria Sisternas, bona part del fons són donacions que fan els arquitectes o els seus “deixebles”, que s’encarreguen de classificar els documents i cedir-los a l’arxiu del COAC. Es va inaugurar l’any 1969 i des d’aleshores s’hi ha anat recopilant patrimoni del món de l’arquitectura i de professionals nacionals, com Manuel de Solà-Morales.
Manuel de Solà-Morales, un dels últims a cedir el seu fons a l’arxiu
L’arquitecte Manuel de Solà-Morales va morir el 2012 i és un dels últims a cedir el seu fons a l’Arxiu Històric del COAC. De Solà-Morales és autor de diverses publicacions, entre les quals hi ha ‘Deu lliçons sobre Barcelona’.
L’arquitecte va participar en la transformació del front marítim amb la seva realització del Moll de la Fusta. També va liderar la construcció del centre comercial L’Illa Diagonal, juntament amb l’arquitecte Rafael Moneo. De Solà-Morales va idear el Pla de les casernes de Sant Andreu, una zona amb 2.000 habitatges i 22 equipaments públics, entre els quals hi ha centres esportius, socials i sanitaris.
Fora de Barcelona, va participar en l’ordenació del barri de Torre-sana, a Terrassa, i en àmbit internacional va contribuir a la revitalització del front atlàntic de Porto, a Portugal; va formar part de l’equip que va transformar l’àrea portuària de Saint-Nazaire, a la Bretanya francesa, i també va treballar en l’estació intermodal de Lovaina, a Bèlgica.
La cartes d’arquitectes amb el règim franquista, també a l’arxiu
Com a curiositat, Sisternas també explica que l’arxiu del COAC inclou documents que guarden relació amb la història de la professió. Un exemple és la correspondència que els arquitectes del segle XX s’intercanviaven amb el règim franquista. De fet, el franquisme va depurar professionals catalans com Josep Puig i Cadafalch, Josep Lluís Sert i Nicolau Maria Rubió i Tudurí, que van haver d’exiliar-se.
El fons del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya també inclou documents de Barba Corsini, Bonet Castellana, Adolf Florensa, Fernando Higuera, Josep Maria Jujol, Elies Rogent i Josep Maria Sostres, entre d’altres.
