Manuel de Solà-Morales era catedràtic emèrit de la Universitat Politècnica de Catalunya, i va ser fundador i director, des de 1968, del Laboratori d’Urbanisme de Barcelona. Provenia d’una família vinculada a l’arquitectura, juntament amb el seu germà Ignasi de Solà-Morales. Havia estat el màxim responasble de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB)
Entre els seus treballs més destacats a la ciutat, hi figuren la renovació del Moll de la Fusta de Barcelona (1981-1984) i la construcció de L’Illa Diagonal (1986-1993), juntament amb Rafael Moneo. També la transformació urbanística de la zona de les Casernes de Sant Andreu (2006-2011). A escala internacional, De Solà-Morales havia treballat a les remodelacions d’espais tocant al mar, com els ports d’Anvers, L’Haia i Saint-Nazaire, o el passeig marítim de Porto.
La trajectòria professional de Solà-Morales com a arquitecte i urbanista li va comportar una llarga llista de reconeixements institucionals. Entre d’altres, va guanyar el Premi Internacional d’Urbanisme l’any 1983, i el 2009 la Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi.
