La cinquena planta del centre Ton i Guida s’ha convertit en un armari amb roba i altres objectes que puguin necessitar les famílies de les Roquetes. La iniciativa ha nascut d’uns primers intercanvis que es feien a la Xarxa de Suport del barri. A poc a poc, l’armari solidari ha crescut i s’ha traslladat del local de l’associació de veïns al Ton i Guida.
Sis voluntàries recullen i endrecen cada dimecres els productes de l’armari, que en només 15 dies ja ha donat servei a una trentena de famílies. “Amb la pandèmia ens hem adonat que hi ha moltes necessitats al barri que estaven com amagades. A partir de la xarxa, al barri ens hem fet com una gran família. Jo vinc perquè tinc necessitats, però també per ajudar”, explica l’Adriana Arenas, usuària i també voluntària del projecte Armari de les Roquetes.
Un armari on hi cap de tot
L’armari de les Roquetes es nodreix de les aportacions fetes pels veïns. A dins hi ha roba, complements, mobles, electrodomèstics i qualsevol objecte que pot tenir un segon ús. “Agafem tot el que ens donen i que es pugui reutilitzar o reciclar, també fem crida amb coses que ens demanen les famílies. Per exemple, aquest matí ens han ofert un somier de llit i la setmana vinent ens arribarà un sofà”, comenta la Laura Lucas, voluntària de l’Armari de les Roquetes.
Necessitats que no es veuen
Entre les voluntàries hi ha la Irene Castillo, que va començar com a usuària i que s’ha implicat per ajudar les famílies que arriben per primer cop. Sap que hi ha objectes que, tot i no ser de primera necessitat, també són importants per a les famílies. Explica la Irene que “hi ha persones que venen a recollir els aliments a la xarxa amb bosses de plàstic perquè no tenen un carro de la compra. Et demanen només uns pantalons per al seu fill, però els nens també tenen dret a jugar a disfressar-se.” Vol que aquestes famílies sentin el mateix escalf que ella ha tingut gràcies a la Xarxa de Suport. “Jo ara estic més guapa, perquè m’han reforçat l’autoestima. La dona que va a passejar un diumenge se sent millor amb una bossa que no pas amb un moneder a la mà”, afegeix la Irene.
