Davant un diagnòstic d’Alzheimer, afrontar malaltia comporta prendre moltes decisions. Es tracta de decidir qui i com volem que tinguin cura de nosaltres, però també de quina manera es gestionarà el nostre patrimoni. Els experts ho remarquen: és important preveure el futur, perquè sovint les famílies i els cuidadors, desbordats per la malaltia, no tenen en compte aquestes qüestions fins que és massa tard. Des de la Fundació Pasqual Maragall aconsellen la prevenció jurídica perquè “és el millor aliat per a la tranquil·litat futura dels afectats i els familiars”.
La llei recull diverses fórmules legals per garantir que es compleixi la voluntat d’una persona que en un futur podria veure anul·lada la seva capacitat d’expressar-la: el poder general preventiu, l’autotutela, el testament vital i el testament. Tots aquests documents són autoritzats pel notari.
Què és el poder general preventiu?
El poder general preventiu és una de les eines més sol·licitades i serveix per designar la persona que volem que actuï en representació dels nostres interessos, per exemple, per gestionar el nostre patrimoni. Aquest tràmit només es pot fer abans que la persona hagi perdut la capacitat de decidir. Disposar d’aquest document simplifica les coses al cuidador en cas que la discapacitat del malalt arribi de manera sobrevinguda.
Segons les dades del Col·legi de Notaris de Catalunya, l’ús dels poders generals preventius s’ha multiplicat per 30 en els darrers 10 anys (de 141 el 2008 fins als 4.458 de l’any passat).
La demanda d’autotutela es duplica
L’autotutela és una altra eina que es pot utilitzar, i que ha passat en els darrers anys de 840 casos el 2007 a gairebé 1.500 el 2018. Aquest document permet nomenar o excloure persones per tenir cura de la persona i el patrimoni, en cas que un jutge declari la nostra incapacitat. La decisió la pren la mateixa persona afectada, abans de manifestar-se la malaltia i pot prevenir un possible conflicte familiar per la disputa del rol de cuidador.
L’autotutela té eficàcia en vida i s’extingeix amb la mort de la persona.
Les voluntats anticipades o testament vital
Les voluntats anticipades o testament vital expressa i trasllada instruccions per a la realització dels tractaments mèdics. És un instrument jurídic que, en la fase final de la vida, evita situacions innecessàries que poden comportar més patiment. Permet al a persona decidir, entre d’altres, si en un futur vol acceptar o descartar determinats procediments terapèutics específics. També ens serveix per designar un interlocutor amb el personal mèdic si ja no podem expressar la nostra voluntat per nosaltres mateixos.
A banda, hi ha el testament, l’eina jurídica més coneguda, amb la qual podrem decidir sobre els nostres béns materials.
La incapacitació, la solució d’últim recurs
Si la malaltia es troba ja en una fase molt avançada, el més probable és que la persona ja no estigui en condicions de prendre decisions. Per a aquest supòsit, la llei preveu recórrer a la incapacitat, que requereix un procediment judicial per designar una tercera persona com a tutor, quan la persona no hagi expressat la seva voluntat a través de les eines jurídiques esmentades.
La tramitació de la incapacitació pot fer-la el cònjuge, els descendents (fills o nets), germans o el mateix ministeri fiscal.
