El nombre de víctimes de violència sexual ateses per l’Hospital Clínic, el centre de referència en aquests casos, ha baixat un 34 % aquest 2020, en comparació amb el 2019. Tot i això, després de cinc anys amb tendència a l’alça, des de l’hospital alerten que “no podem dir que no hi ha hagut tants casos sinó que l’accés a l’hospital s’ha vist molt restringit” a conseqüència de la pandèmia. Entre els motius, la por de contagiar-se de coronavirus i els missatges que els hospitals estaven col·lapsats. Per això, la doctora Teresa Echeverría ha fet una crida a les possibles víctimes: “No és un problema venir a l’hospital”, ha dit, i ha afegit que “no hi ha perill”.
Els responsables del Clínic han observat una relació entre les restriccions per la covid-19 i les agressions sexuals ateses. En aquest sentit, han baixat els casos que es donaven en els contextos socials com bars o discoteques, tancats des del mes de març. En canvi, han augmentat les agressions que es produeixen a domicilis, ja sigui el de la víctima, l’agressor o l’habitatge d’una tercera persona. A més, en ple confinament domiciliari, també van augmentar les agressions sexuals en l’àmbit de la parella.
Evolució marcada per la pandèmia
En total, entre l’1 de gener i el 31 d’octubre s’han atès 260 agressions sexuals, un 66 % de les quals han estat violacions vaginals, anals o orals. Si a començaments d’any el nombre de casos se situava per sobre de l’any passat, van baixar en picat amb el confinament, entre el 15 de març i el 17 de maig. En els mesos posteriors, van tornar a augmentar, però s’han mantingut per sota de les xifres del 2019. “És evident que les restriccions alguna cosa hi han tingut a veure”, afirma Echeverria.
Pel que fa als perfils, el 100 % dels agressors han estat homes, mentre que un 90 % de les víctimes són dones. Entre les víctimes, una de cada dues tenia menys de 25 anys i en un 50 % dels casos, coneixia el seu atacant.
Més del doble de menors ateses
Quan encara no s’ha acabat l’any, el nombre de menors adolescents ateses a l’Hospital Clínic ja s’ha duplicat. En tot el 2019 es van atendre 10 noies d’entre 16 i 18 anys, i en només 10 mesos del 2020 ja se’n sumen 25. Tot i això, durant el confinament domiciliari, el nombre d’atencions va baixar.
En aquest cas, han augmentat significativament les que han estat atacades per un agressor conegut: el 50 %, en comparació amb el 36,1 % del 2019. Per contra, s’han reduït les agressions en grup, passant del 21 % al 8 %.
Augment de casos en la parella
La majoria d’agressions sexuals s’han produït quan no hi havia estat d’alarma. Tot i això, en el cas de les agressions en l’àmbit de la parella s’ha donat la situació contrària: durant el confinament s’ha disparat el percentatge de casos, passant de l’11 % al 18 %. Les dades inclouen les agressions comeses per la parella o marit, i també l’exparella o l’exmarit. Aquetes dades apunten en la mateixa línia que les de l’Observatori de la Igualtat de Gènere, segons les quals han augmentat les trucades per violència masclista.
Els responsables del Clínic alerten que han detectat situacions de risc en aquest grup. D’una banda, adverteixen que sovint l’agressió sexual se suma a la violència física; de l’altra, remarquen que s’han produït agressions sexuals en el moment en què es feia intercanvi de menors o bé en parelles que, malgrat estar separades, conviuen al mateix domicili per motius econòmics.
L’àmbit privat i el lleure clandestí, els focus d’alerta
Des del Clínic remarquen que en el context actual, amb restriccions de mobilitat i a les trobades socials, “l’exposició al risc de ser agredida sexualment es concentra en l’àmbit privat o el lleure clandestí“. Adverteixen que en aquests dos àmbits “els factors de protecció disminueixen o desapareixen”.
En el cas d’espais privats, com el domicili de les víctimes, “el distanciament i la pèrdua de xarxa social augmenten l’aïllament”, alhora que “les possibilitats de rebre ajuda de la comunitat disminueixen”. Pel que fa a les agressions produïdes en el lleure clandestí, des del Clínic temen que no hagin atès totes les víctimes. En aquests casos, haurien de reconèixer, d’una banda, l’agressió, i de l’altra, que eren en una festa que no es podia celebrar.
