El Turó de la Peira ha estrenat oficialment el nomenclàtor del Jardí de Pilar d’Espuña per a l’espai enjardinat que hi ha entre els carrers de Pi i Molist i Sant Iscle i el passatge de Ricard Canals. La intenció és retre homenatge i record a una de les líders feministes històriques del barri, Pilar Espuña, que va morir el 2010. “Sempre defensem que els homenatges s’han de fer en vida, però estem molt contents que puguem recordar-la en aquest jardí”, afirma Antonio Silva, de l’AV Turó de la Peira.
Iniciativa de l’AV Turó de la Peira
L’AV Turó de la Peira va engegar la iniciativa fa tres anys, un cop acabades les obres que van transformar l’antiga pista de futbol sala del Montsant en un jardí al costat del nou poliesportiu del Turó de la Peira. La proposta de nom de Jardí de Pilar Espuña va rebre el suport de la Coordinadora d’Associacions de Veïns de Nou Barris i es va aprovar en el plenari del districte de Nou Barris el març del 2021.
El nom de Pilar Espuña va ser un dels aprovats en una Ponència de Nomenclàtor el juny del 2021 amb una mirada essencialment femenina, amb 14 noms de dones. Finalment aquest 11 de juny el procés va culminar amb la inauguració de les plaques que identifiquen el Jardí de Pilar Espuña.
Lluitadora per la dona i per la igualtat
Pilar Espuña Domènech (Barcelona, 19 de juny del 1928 – 6 de maig del 2010) va lluitar sempre per la igualtat i el benestar social, des de diverses perspectives. Primer, des de la Germandat Obrera d’Acció Catòlica (GOAC) el 1966, de la qual va esdevenir la primera presidenta el 1969. Va militar posteriorment en diversos partits polítics (PSUC, MCC, PCC i Esquerra Comunista) i associacions eclesials (Fraternitat Jesús Càritas i GOAC). “També va militar a Comissions Obreres del sector de la banca, des d’on defenia els drets dels treballadors i treballadores”, afegeix Silva.
Veïna de Vilapicina, que en aquell moment formava part del Turó de la Peira (actualment està unida a la Torre Llobeta), Pilar Espuña es va implicar en la defensa de les condicions de vida del barri i dins l’associació de veïns. Allà dins va impulsar una de les primeres vocalies de dones. L’any 1987, va fundar i presidir el grup Dona i Presó, a favor de la millora de les condicions de vida de les recluses. “Cada setmana visitava les presons i hi organitzava activitats. Creia que la societat havia de recuperar aquelles dones”, recorda Antonio Silva.
