El 15 % dels casos greus de coronavirus estan relacionats amb factors genètics i immunològics, segons dos estudis internacionals en què ha participat l’Hospital Vall d’Hebron. Un dels treballs ha identificat que un 10 % de les persones que van desenvolupar covid-19 amb pneumònia greu tenien anticossos que ataquen el sistema immunitari, concretament els interferons tipus I. Els interferons són unes molècules que sintetitza el sistema immunitari per lluitar contra els virus. L’altra investigació va determinar que un 3,5 % dels pacients tenien alguna alteració genètica que impedia una resposta adequada contra el coronavirus per falta d’activitat dels interferons tipus I.
El Dr. Roger Colobran, responsable de l’àrea d’immunogenètica de l’Hospital Vall d’Hebron, remarca que a partir d’aquests estudis han pogut detectar que “els interferons estan disminuïts en un 15 % dels pacients que tenen una covid-19 greu”. Una altra de les conclusions de l’estudi és que el 95 % dels pacients que tenien aquests anticossos que actuen contra el sistema immunitari eren homes, i més de la meitat eren més grans de 65 anys. Segons Colobran, això també obre la hipòtesi que “hi pot haver un factor genètic lligat al sexe que influenciï aquesta producció d’autoanticossos en els homes”.
Tractament experimental abans del 2021
El Dr. Pere Soler-Palacín, cap del grup de recerca d’infecció en el pacient pediàtric immunodeprimit de l’Hospital Vall d’Hebron, assenyala que aquests estudis “són unes troballes interessants i robustes”, però abans de definir quins tractaments se’n poden derivar “cal confirmar que la variabilitat geogràfica de la malaltia no n’altera els resultats”, i aquest procés pot durar fins a mitjans de novembre. A partir d’aquí, Soler-Palacín apunta que “hi ha proves de rutina” que permetrien “detectar ràpidament” en els pacients greus de covid-19 els autoanticossos que inhibeixen els interferons del sistema immunitari.
El Dr. Soler-Palacín assenyala que una de les maneres d’aturar els autoanticossos és “amb les tècniques de plasmafèresi”, eliminant el plasma que conté aquests anticossos i bescanviant-lo. Una altra possibilitat, explica Soler-Palacín, és “bloquejar les cèl·lules que produeixen aquests autoanticossos“. Soler-Palacín insisteix que cal “enfocar el tractament de la covid-19 greu des d’un punt de vista de personalització o individualització”, en aquest cas dirigit als pacients greus per coronavirus que creen aquests autoanticossos. Assegura que a aquestes persones se’ls podria començar a oferir abans del 2021 un tractament experimental que els millori el pronòstic de manera precoç.
Aquest estudi ha estat possible gràcies al consorci internacional COVID Human Genetic Effort (COVIDHGE) que lidera l’investigador francès Jean Laurent Casanova. Hi han intervingut centenars de grups d’investigació dels cinc continents, que han treballat conjuntament des del març. L’estudi genètic ha inclòs més de 650 pacients amb covid-19 greu i més de 500 amb coronavirus lleu o asimptomàtic. Al treball sobre els autoanticossos la mostra ha estat de més de 900 pacients amb covid-19 greu i més de 500 pacients lleus o asimptomàtics. El Dr. Colobran assenyala que el consorci ha aconseguit “fer un esforç de seqüenciació genètica mai vist fins ara“. Els resultats dels estudis s’han publicat en dos articles a la revista ‘Science’.
