Manifestacio 8-M vaga feminista

La manifestació unitària del 8 de març del 2023 a Barcelona ha congregat desenes de milers de persones, que han recorregut els carrers del centre de la ciutat. Les entitats i dones organitzadores, aplegades en l’Assemblea 8M, han xifrat una assistència d’entre 60.000 i 100.000 persones, mentre que la Guàrdia Urbana n’ha comptat unes 40.000.

La manifestació ha estat el reflex d’un feminisme plural i divers, que ha reunit en una tarda clams i lluites de tot tipus.

Dones grans encapçalen la marxa del 8-M

La mobilització l’ha presidit una capçalera no mixta amb la pancarta “Vaga feminista contra el sistema cishetero patriarcal, racista i capitalista” i just al darrere de la primera línia, un grup de voluntàries i dones grans han marxat en tricicle. Formen part de l’associació En bici sense edat, que reivindica el dret d’anar en bicicleta de les persones que ja no poden fer-ho.

“Les dones amb discapacitat també tenim veu”

Qui també s’ha unit a la part capdavantera de la manifestació és un grup de dones amb discapacitat, com la Carme Garrido, de la Federació ECOM. “Les dones som diverses i també patim algun tipus de discapacitat”, ha sentenciat. Insisteix que cal fer visible la doble discriminació que pateixen pel simple fet de ser dones i tenir una discapacitat.

Lluitar pel dret a l’habitatge des del feminisme

Un dels eixos de lluita d’aquest 8-M ha estat el dret a l’habitatge, contra “les polítiques neoliberals que ens expulsen dels nostres barris i ciutats”. El Sindicat de Llogateres també ha volgut ser present a la protesta. “La de l’habitatge és una lluita molt feminitzada perquè la majoria d’afectades som dones”, ha explicat a betevé la Noe, del sindicat.

El clam de les feministes abolicionistes

Els col·lectius feministes abolicionistes, com és habitual, també s’han fet un lloc a la mobilització unitària pel 8 de març. Marina Pibernat, de Feministes de Catalunya, ha criticat la via legislativa actual del govern de l’Estat, amb l’anomenada “llei trans”. “Converteix el fet de ser dona en un sentiment i en un conjunt d’estereotips“, ha dit Pibernat.

“Hem de visibilitzar un feminisme transinclusiu”

En canvi, el moviment trans, també present a la marxa, ha volgut defensar que tothom té dret a l’autodeterminació de gènere i que cal tractar les persones en funció de la identitat que han escollit. “Els drets trans són drets humans”, ha reblat l’Alex Francès, dels anticapitalistes.

La joventut es fa seva la gran marxa pel 8-M

Entre les desenes de milers de manifestants, hi hem trobat nenes, adolescents i joves que han alçat pancartes i han clamat en defensa de la igualtat i els drets de les dones. Per a algunes, era la seva primera marxa feminista.

Patrícia, activista del Perú: “Estem en la mateixa situació”

Un altre àmbit de reivindicació que aquest 8-M s’ha fet seu és el del dret a migrar. De fet, en el manifest, l’Assemblea 8M exigeix la derogació de la llei d’estrangeria i el tancament immediat dels centres d’internament d’estrangers (CIE), com el de la Zona Franca de Barcelona. La Patrícia, activista del Perú, recorda, a més, que la lluita feminista és necessària aquí i a qualsevol altre país.

Consciència feminista des de l’educació

La marxa del 8 de març també ha reclamat “una educació feminista, de qualitat, pública, catalana i laica“. Entre els abanderats d’aquesta proclama, el sindicat USTEC-STE’s. La portaveu nacional, Iolanda Segura, ha fet una crida a combatre el patriarcat des de les aules.

“Volem ser mares amb dignitat”

L’associació Petra Maternitats Feministes ha caminat entre manifestants per la Gran Via de Barcelona per reivindicar un permís parental digne. “Demanem que ens dotin de més recursos i prestacions“, ha clamat la Míriam, de l’entitat.

Les feministes contra les guerres d’arreu

Aquest 2023, les feministes també s’han alçat contra les guerres i els conflictes bèl·lics que s’han enquistat arreu del món. Han denunciat la militarització de la societat, “que confon la pau i la seguretat amb més armes i més control”. Han exigit la retirada immediata de totes les tropes.

El dret a l’autodeterminació té nom de dona

A betevé hem recollit el testimoni de Feministes per la Independència, que insisteixen que el feminisme és transversal i “també lluita per l’emancipació dels pobles”.