El dia és gris. En tots els sentits. Els núvols cobreixen sense escletxes el cel i els ànims estan enteranyinats per una barreja de ràbia i tristesa. Mentre estem enregistrant l’entrevista a Roc Blackblock, els Mossos d’Esquadra entren a la Universitat de Lleida i detenen Pablo Hasél. No per esperada, la notícia és menys colpidora.
El dia abans, els serveis de neteja municipal van esborrar selectivament la peça sobre el rei emèrit que Roc havia pintat en el marc d’una acció coral, precisament, en solidaritat amb el raper i en defensa de la llibertat d’expressió. Un acte de censura que va generar una onada d’indignació i d’atenció mediàtica sense precedents que s’ha mantingut en el temps arran de les intervencions posteriors, moltes de les quals també vandalitzades.
Per parlar d’aquesta qüestió, però també de la seva trajectòria, ens hem citat amb Roc Blackblock a l’Ateneu Popular 9 Barris, espai cultural municipal de gestió comunitària amb què manté un vincle especial. “Llibertat d’expressió” és, precisament, el clam que s’estén als 57 metres de coberta d’aquest equipament. Un missatge que Roc i altres artistes van estampar el 2018, quan es va iniciar una campanya en defensa dels drets i llibertats civils a la qual es van sumar noms destacats de l’escena del grafit i l’art urbà de la ciutat.
La llibertat d’expressió és una eina de primer ordre per marcar nosaltres els límits de per on ha d’anar la llei
Roc Blackblock insisteix en l’existència de temes tabús a l’estat espanyol i denuncia que els casos de censura i persecució “no són anomalies”, sinó que “tristament comença a ser una normalitat que hi hagi flagrants invasions o atacs a la llibertat d’expressió”.
No és la primera vegada que censuren o ataquen un mur de Roc Blackblock a la ciutat. Entre els casos que cita, hi ha el dels missatges del mural que havia realitzat en homenatge a les víctimes del feixisme a la façana d’un local del Poblenou el 2015 i que va haver de restituir després que els serveis de neteja tapessin part de la peça.
També quan, el 2013, grups feixistes van atacar un mur realitzat al Clot. La intervenció artística s’inscrivia en el context d’una campanya d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme i exigia el tancament del casal Tramuntana que hi havia al barri.
El carrer com a espai d’art militant
Fa més de dues dècades que Roc Blackblock pinta als carrers de Barcelona. En aquest temps tant el paisatge de la ciutat com la vitalitat i els marges en què transiten les expressions artístiques a l’espai públic, han canviat molt. “Abans ens movíem en l’alegalitat i això donava una llibertat d’acció i d’intervenció molt intensa i molt potent”, recorda.
L’espai públic ha de ser, que no vol dir que ho sigui, un reflex de tots aquells que formem part d’aquesta comunitat
En el tombant de segle Barcelona vivia una veritable explosió creativa als carrers. La manca de legislació específica, una transformació urbanística que deixava molts murs als llimbs i l’aparició del primer esprai específic per a escriptors de grafit, creat per la catalana Montana Colors i que revolucionaria l’escena a escala mundial, van impulsar una incipient escena local que ràpidament va conviure amb artistes populars d’arreu del món que arribaven a Barcelona atrets per aquesta atmosfera de creativitat i llibertat.
Una efervescència que es va tallar de cop amb l’entrada en vigor de l’ordenança del civisme. Una iniciativa que, segons Blackblock, reflecteix l’aposta que es va fer per l’anomenada marca Barcelona, que “promou un model que converteix els veïns i veïnes més en clients o en usuaris d’un espai públic que en propietaris del propi territori col·lectiu”.
Tots podem sortir al carrer, agafar un esprai, agafar una brotxa i pintar. Tots sortim de casa i trobem manifestacions que, ens agradin o no, ens interpel·len, ens fan reaccionar i ens expliquen coses
Des de llavors, considera que s’han perdut coses que “costarà molt retrobar”, però també que s’han “reconquerit alguns espais i sobretot l’opinió pública”. Roc Blackblock lamenta que “es va parlar molt del grafit i del muralisme com si fos un vandalisme extrem i salvatge” i celebra que actualment “s’ha posat de manifest que gaudim del molt suport social“.
També reivindica l’aportació de les expressions artístiques a l’espai públic per la democratització que suposen en front d’un art que “només es visita als museus i forma part d’un circuit molt premeditat”.
Moviments socials
Recorda el moment de rebre la carta en què se li comunicava que era cridat a fer el servei militar com el detonant de la seva implicació amb els moviments socials. Primer el de la insubmissió i després com a membre del col·lectiu ocupa.
Roc Blackblock, que va viure al CSO Hamsa a Hostafrancs, valora que el moviment d’ocupació “va ser un espai d’aprenentatge i de creixement i posicionament polític” perquè en ell confluïen altres moviments feministes, antifeixistes, antiracistes i revolucionaris.
La meva vinculació amb els moviments socials és quelcom intrínsec. Aquesta inquietud de buscar la llibertat, de transformar la societat i buscar una justícia social
Va ser en el context de l’activitat als centres socials ocupats en què Roc Blackblock va entrar en contacte amb el món del grafit. Des de llavors aquest vincle s’ha traduït en nombroses intervencions artístiques en espais autogestionats.
En són exemples les obres protagonitzades per milicianes republicanes que ha dut a terme a la Kasa de la Muntanya. També la intervenció ‘Poder popular’ a la façana de Can Vies que es va convertir en una icona arran de les protestes que van succeir al seu desallotjament i enderroc parcial. Aquella peça “va ser com una premonició, va transcendir la meva obra i es va convertir en un himne de tot el que es podia aconseguir amb el poder popular”, explica.
Memòria històrica
En els últims anys, Roc Blackblock ha realitzat desenes de murals en pobles i ciutats de Catalunya i l’estat espanyol en què recupera i visibilitza personatges, fets, oficis i altres realitats rellevants del passat de les comunitats en les quals intervé. La presència cada vegada major de la memòria històrica ha estat una evolució natural en una trajectòria marcada pel compromís social i el vincle amb el paisatge humà dels seus entorns de treball.
Defensa una “memòria absolutament plural i diversa”, en què “cada un de nosaltres és una peça d’aquest puzle que és el fet memorístics col·lectiu” enfront d’una història “monolítica i que pertany als historiadors”. Per això, aquestes intervencions esdevenen una eina per empoderar-se i reivindicar-se com a comunitat: “M’agrada pensar que poden arribar a ser un detonant. De fet, he viscut estar pintant al carrer i veure com despertes l’interès, els records… i al voltant d’aquell mural es genera com un fòrum en què es comparteixen les inquietuds, els records i la memòria col·lectiva”, explica.
En aquesta línia destaquen dos projectes que ha realitzat aquest 2020 a les Terres de l’Ebre. El primer a Sant Carles de la Ràpita, en el context del projecte Origens, en què va realitzar murals sobre tasques vinculades a l’activitat del Delta i realitzades tradicionalment per dones, com sargir les xarxes de pescar o arrencar les males herbes.
Els projectes de memòria històrica intenten vehicular i convertir-se en una eina a disposició de les comunitats, dels barris… per empoderar-se i reivindicar-se
A Ulldecona, en col·laboració amb el col·lectiu Salvem lo Montsià, va dur a terme un mural de reconeixement a la pagesia i al patrimoni natural local que constitueixen les oliveres mil·lenàries.
