L’acord entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias per als pressupostos generals de l’Estat del 2019 dona resposta a una reclamació insistent de l’alcaldessa Ada Colau: que siguin els ajuntaments, com el de Barcelona, els qui puguin regular els preus dels lloguers. I així ha estat. El pacte entre el PSOE i Podem preveu que els ajuntaments puguin declarar, de forma temporal i excepcional, una zona urbana de mercat tensionat, on s’hagi produït un increment abusiu de preus, com és el cas de determinades zones de Barcelona, especialment al centre de la ciutat i en els barris més turístics. I, en aquestes zones de tensió, regular i limitar les pujades “abusives” del preu dels lloguers a través de l’elaboració d’un índex de preus de lloguer de referència que serà revisat periòdicament.

Colau ha fet una compareixença especial per “celebrar” aquest acord que, ha dit, és bo pels ajuntaments i, en especial per Barcelona. Un acord “històric” que l’alcaldessa anima als partits de l’oposició, especialment al PDeCAT i ERC, que li donin suport perquè es pugui aprovar al Congrés dels Diputats. “No entendria que no li donessin suport”, ha puntualitzat Colau, que creu que són mesures indispensables no només per Barcelona, sinó també per Catalunya.

“Podríem ser la primera ciutat i la primera comunitat autònoma en aplicar-lo”, ha anunciat l’alcaldessa. El motiu, ha dit, és que l’Ajuntament de Barcelona “ha fet els deures” i, per exemple, té un índex de referència de preus del lloguer elaborat per la Generalitat, tal com reclama l’acord pressupostari. “Estem més a prop que mai de regular l’especulació vergonyosa que s’ha produït aquests últims anys”, ha sentenciat l’alcaldessa.

El pacte pressupostari també inclou una modificació de la Llei d’arrendaments urbans (LAU) que recuperi la durada dels contracte de lloguer de cinc anys per a les persones físiques , en lloc dels tres anys actuals, tal com fa temps que també reclamava l’Ajuntament de Barcelona.

Una reivindicació d’inici del mandat

Tal com ha recordat l’alcaldessa, la modificació de la LAU és una reivindicació que l’equip de govern d’Ada Colau va plantejar des d’un bon inici del mandat. Llavors, el consistori ja alertava que tot i la bombolla immobiliària no s’estaven canviant les lleis que havien abocat a moltes famílies “al desastre”. L’alcaldessa no s’ha cansat de reclamar a Madrid canvis en aquest sentit. Ho va fer el maig del 2018 en una reunió amb diversos grups polítics al Congrés dels Diputats. I un mes després, al juny, en una trobada amb el president del govern, Pedro Sánchez.

La PAH reclama la retirada del recurs a la Llei 24/2015

Tot i valorar positivament l’acord a què han arribat el PSOE i Podemos, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca hi troba a faltar una menció a la retirada del recurs d’anticonstitucionalitat a la Llei 24/ 2015, llei que conté mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. La PAH insta el PdCAT i ERC a situar aquesta petició com a “condició indispensable” per donar suport als pressupostos. “Reactivar aquesta llei ens permetria acabar amb els 60 desnonaments que diàriament hi ha a Catalunya”, ha explicat el portaveu de la PAH, Santi Mas de Xaxàs. Des de la PAH veuen també insuficient l’acord per construir 20.000 pisos públics en 4 anys a tot l’estat espanyol: “Només a Barcelona ja en necessitem 100.000 per arribar a la mitjana fixada per la UE del 15,5 %”.

Per la seva banda la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, considera que un control excessiu del mercat pot fer que els propietaris i inversors retirin els habitatges del mercat. Òscar Gorgues, gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, posa de manifest també els “dubtes” sobre els criteris que cada ajuntament pugui utilitzar per fixar els índexs de referència.