(ACN) El candidat del PPC a les eleccions del 14-F, Alejandro Fernández, apel·la als votants de l’antiga CiU que es puguin sentir orfes políticament en veure que els hereus de la coalició “han assumit la ideologia de la CUP”, perquè confiïn en el PPC. Fernández defensa que el partit s’ha “obert” incorporant nous perfils amb l’objectiu de convertir-se en la “casa comuna” del centredreta a Catalunya i demana no tenir “prejudicis” vers els populars.
Fernández es desmarca de Vox
Durant un discurs al Círculo Ecuestre, Fernández també ha rivalitzat amb Vox i alerta els votants de la dreta que no caiguin a Catalunya en el “populisme” de Le Pen o Salvini. El candidat popular assegura que allà on aquestes formacions han estat decisives “ha augmentat la conflictivitat”.
El candidat popular també ha alertat que els partits que representen Santiago Abascal i els seus homòlegs a Europa no tenen assumida la cultura del pacte. “Són el gran enemic d’Europa”, assegura. Segons Alejandro Fernández, els populismes “desacrediten” la democràcia i demana als electors que se n’allunyin.
Fernández ofereix als indecisos de la dreta una defensa aferrissada de la unitat d’Espanya i la lluita contra l’ocupació il·legal d’habitatges. A més d’intentar buscar vots en aquest flanc, el candidat popular també s’ha adreçat als electors del centredreta catalanista assegurant que el PPC és l’única “alternativa útil”.
“L’ocupació és un robatori incompatible amb la democràcia”
En un acte aquest divendres a la tarda des de Lleida, el candidat del PPC a la presidència de la Generalitat, Alejandro Fernández, ha fet una defensa aferrissada de la propietat privada enfront de l’ocupació il·legal d’habitatges i dels “prejudicis d’esquerres” en aquest debat.
“El dret a l’habitatge l’han de garantir els poders públics. L’ocupació és un robatori incompatible amb la democràcia”, ha etzibat. En aquesta línia, els populars han publicat aquest divendres un vídeo de campanya en el qual denuncien que Catalunya “lidera” el rànquing de les ocupacions il·legals i promet reformes per fer-hi front, com el desallotjament exprés o la tipificació del delicte amb penes de fins a tres anys de presó.
