El president del Grup Municipal del PP, Alberto Fernández Díaz, està citat a declarar com a denunciant aquest dimarts en el Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, el que investiga el referèndum de l’1-O. Fernández Díaz vol que el jutge investigui el consistori per si va cedir dades dels barcelonins per al cens del referèndum i si va col·laborar per obrir escoles públiques i centres cívics com a punts de votació l’1 d’octubre del 2017.
La citació de Fernández Díaz arriba després que l’any passat demanés a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCat) si l’Ajuntament havia cedit dades del padró per al cens de l’1-O. L’APDCat va traslladar aquesta petició al jutjat que ara el cita a declarar. Es dona el cas que el titular d’aquest jutjat número 13 va morir a principis de novembre i ara hi ha un jutge substitut provisional.
En el cas dels punts de votació, el líder municipal del PP creu que cal “una reflexió judicial” si es demostra que a través del Consorci d’Educació el consistori va col·laborar “per activa o per passiva” en l’obertura d’escoles i també centres cívics. En aquest sentit, Fernández Díaz s’ofereix a aportar “totes les dades que se’ns reclami”.
Cap funcionari en risc
Fonts municipals recorden que el pacte que l’alcaldessa, Ada Colau, va fer amb l’aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per fer possible la votació de l’1-O a Barcelona no posava en risc ni la institució ni els funcionaris municipals. Dies abans del referèndum, Colau destacava que s’havien trobat “fórmules” per votar amb normalitat sense afectar els treballadors públics.
L’1-O hi va haver uns 200 punts de votació a Barcelona, entre els quals havia escoles públiques del Consorci d’Educació i centres cívics municipals, entre altres espais.
