El Ple de l’Ajuntament de Barcelona ha tombat la creació d’una funerària pública. El PDeCAT, CS, PSC i PP hi han votat en contra (sumen majoria absoluta) i ERC s’ha abstingut. El govern d’Ada Colau (BComú) ha obtingut el suport de la CUP i els dos regidors no adscrits, Gerard Ardanuy i Joan Josep Puigcorbé. En una sessió extraordinària amb moments tensos, el debat enterra una qüestió que fa més de dos anys que s’arrossega i que no ha aconseguit mai els suports necessaris.
L’alcaldessa ha lamentat la posició d’ERC i el PSC, a qui ha acusat de no votar-hi a favor per interessos partidistes. “Estem aquí per governar per la gent, no per interessos polítics; avui guanya el partidisme”, ha sentenciat Colau. El debat ha arribat al ple després que s’hagi anunciat una auditoria a Serveis Funeraris de Barcelona per detectar suposades irregularitats en la facturació. L’Ajuntament té el 15 % de les accions d’aquesta empresa i el 85 % restant és a mans de Mémora.
Sònia Recasens (PDeCAT) ha acusat el govern de posar en marxa “operacions demagògiques i populistes” i de plantejar “el major exercici d’irresponsabilitat” amb l’auditoria. Koldo Blanco (Cs) ha dit que no es refien de Colau perquè no dialoga amb les empreses funeràries i ha criticat que es facin campanyes per “malmetre’n la imatge”. Carmen Andrés (PSC) ha recordat que l’Ajuntament forma part de Serveis Funeraris i que si no ha actuat abans és perquè ha fet “deixadesa de funcions”. Alberto Fernández Díaz (PP) ha qüestionat que la funerària que plantejava el govern pogués incidir en els preus i ha acusat Colau d’aprofitar-se de “la bona fe de la gent”.
Des d’ERC, Jordi Coronas ha justificat l’abstenció pel rebuig a “la campanya de màrqueting electoral” del govern i ha exigit que es compleixi l’acord que van tancar el 2018 per oferir enterraments més barats sense sala de vetlla. Maria Rovira (CUP) ha defensat la funerària perquè en la negociació van “forçar al màxim l’Ajuntament” per avançar cap a un operador públic. Malgrat el resultat de la votació, el regidor de presidència, Eloi Badia, ha dit que el ple marca “un punt i seguit”. “No abandonarem aquesta necessitat”, ha afirmat.
La funerària pública, un projecte tocat
El govern de Colau va presentar el projecte de la funerària municipal el novembre del 2016 i, des d’aleshores, ha topat amb diversos contratemps. El 2017 es va retirar en dues ocasions del ple per falta de suports. Els grups no compartien que un sol tanatori públic amb sis sales de vetlla, com pretenia el govern, fos suficient per incidir en el mercat. Aquest 2019, la CUP ha pactat amb el govern arribar a 26 sales de vetlla amb tres tanatoris.
En paral·lel a tot això, el 2018, ERC va pactar amb Colau enterraments a 1.800 euros sense sala de vetlla. El servei l’oferiria Cementiris de Barcelona en les mateixes instal·lacions dels cementiris municipals. Pretenia ser una avantsala de la futura funerària pública, en espera de construir els tanatoris municipals. ERC ha optat per una abstenció perquè considera que en l’expedient del ple no es recull el contingut del que es va pactar.
