Data d’emissió: dijous 25 de novembre, a les 14.00 i a les 21.25 a BTV
David Dortort, “Bonanza”.
Artur Mas arrenca a explicar els seus records amb la música de la sèrie Bonanza. “A casa els pares no hi havia televisor en color. A casa els avis sí, i els dissabtes anàvem a dinar i veiem Viaje al fondo del mar, i després Bonanza”. De molt petit Artur Mas volia ser “Eliquécteru”, el que a casa seva interpretaven com a arquitecte. “De dibuixar no n’he tingut mai ni idea. Segur que era un camí equivocat”.
Confessa que va entrar en política una mica per casualitat: “m’atreia la cosa pública però em vaig formar per treballar a l’empresa privada i hi he treballat una pila d’anys”. La política li agradava però hi posava el fre, “fins que va arribar el moment que m’hi vaig posar al 100%. I ara hi estic ficat fins el coll.”
Xesco Boix, “La lluna la pruna”
“Em porta a la infantesa, absolutament a la infantesa”. Amb la seva mare cantaven cançons i una d’elles era aquesta. Pel que explicaven a casa l’Artur era “bon nano, però corcó”. Tot i que el seu germà tenia molt bon caràcter, ell l’empipava. Recorda especialment com jugaven al bingo, “el quinto, en dèiem. Hi ha un lloro, i el lloro canta els números, remena el bombo i cada número té la seva gràcia particular… per exemple el 25, era Nadal. El 88, era ‘Les mamelles de la Paula’…”. Jugaven “sense calers”, només amb mongetes.
Creedence Clearwater Revival, “Down on the corner”
La vida d’Artur Mas està lligada a Vilassar de Mar: “Escoltàvem música amb els amics de Vilassar de Mar. Hi anàvem els caps de setmana, per Setmana Santa, els tres mesos estiu… encara hi vaig ara. Jo soc nascut a Barcelona però em sento molt de Vilassar de Mar”. Recorda els carrers de terra, sense asfaltar i com jugava al carrer. A Barcelona solia passar dies a la plaça de Gal·la Placídia, a les populars atraccions del ‘Caspolino’.
L’esport va ser un dels punts claus del jove Artur Mas. “Havia jugat a futbol al Sant Cugat- Rubí, vaig aprendre a esquiar als 14 anys, jugava a tennis…. L’esport i la meva vida han estat sempre lligats”. Mas sempre havia estat un bon practicant d’activitats físiques. “Vaig cometre un gravíssim error: desenganxar-me de l’esport”.
The Beatles, “Yesterday”
“Així com hi ha altres autors que venen, passen i se’n van, els Beatles es van quedar. Quan els vaig escoltar amb 13-14 anys i … fins ara”. Els acords de Yesterday li recorden una visita al metge que el va impactar: “Vam anar amb la mare al metge i ens va dir que el pare no viuria molt de temps. Això em va impactar profundament”. Poc o molt Artur Mas ha conviscut sempre amb la malaltia, la del seu pare i la de les seves germanes: “quan ho veus de prop t’afecta profundament. Ho dic sense queixa. La vida és així i s’ha d’afrontar com és”. Veure la malaltia ajuda a relativitzar altres coses a la vida. “Quan diuen primer la salut, doncs és veritat. Tota la resta sent molt important”. Mas es defineix com una persona hiperresponsable. “Pot ser que el tema de les malalties a casa hi hagi ajudat”
Bee Gees, Staying alive
“Em recorda molt a les discoteques, les primeres copes, les primeres noies, les primeres novietes….”. Mas explica que la festa era a llocs diferents de Vilassar. Ell anava al “El club de dalt”, on els vespres del cap de setmana s’hi organitzaven revetlles. Confessa que era molt tímid: “m’agradaven molt les noies i no m’acabava d’atrevir. Jo no lligava, a mi se’m lligaven”. La primera relació la recorda, diu que la noia formava part del grup d’amics. “Un petit flirteig d’estiu que no va acabar en res”.
Diu que amb els anys ha après a vèncer la timidesa “He fet tots els papers de l’auca, però un tímid sempre té aquest punt de timidesa”.
George Moustaki, En Mediterraneé
“Moustaki es l’Helena” diu Mas quan escolta el cantautor. “Mai abans havia tingut una afició especial per Moustaki”, confessa. Es van conèixer quan ella tenia 23 anys i ell 24, “a un casament, cosa típica i tradicional”. En aquella època Mas portava bigoti, perquè feia de sergent de milícies. “L’amor és important, i les dones mi han estat sempre molt importants.
Diu que la seva família ha hagut de suportar la política. L’Helena ha estat sempre una dona extrovertida i han pogut compartir part de la vida política. El record de la malaltia de la seva dona el va fer veure el que realment importa: “La meva dona va tenir un tumor maligne al pit, poc abans de fer 25 anys de casats. Va ser una circumstància dura i en aquell moment vaig sentir la necessitat que sabés que estava al seu costat”.
Beth, Temps de canvis
“Aquesta cançó la vaig descobrir per casualitat”. Una persona propera a Mas li va explicar que la Beth havia tret una cançó. “La vaig escoltar i em va agradar molt. És just el que nosaltres estem propugnant”. Mas parla del seu perfil més polític: “Una persona que vol dirigir un projecte o un país ha d’estar en contacte amb la realitat. I la realitat és la gent”. També parla del seu pas per l’oposició: “Jo he estat molts anys a l’oposició, vuit anys a l’ajuntament quan Maragall era alcalde i ara 7 anys. En total 15 anys m’he passat a l’oposició”. Diu que quan ets a l’oposició et fa l’efecte que no tens els instruments per fer les coses com voldries.
“D’aquí 20 anys, als 74 anys…. espero estar viu, i també espero estar clarament fora de la política”, Diu que li agradaria dedicar-se a llegir, escoltar música, viatjar.. i sobretot a una cosa: “Espero tenir temps per mi, perquè jo ara temps per mi no en tinc i el trobo a faltar molt”.
Totes les músiques d’aquest programa han estat escollides pel seu protagonista
