Data d’emissió: dimecres 24 de novembre, a les 14.00 i a les 21.25 a BTV
Supertramp, “Give a little bit”
José Montilla comença el seu viatge sentimental amb els acords dels Supertramp de fons. “Hi ha grups que han deixat petjada, i Supertramp és un d’ells”. El candidat no es definia com a hippie, tot i que “portava els cabells llargs, samarretes, pantalons vermells, negres, de cuir, verds… vestia una mica… no era la norma diguem” Tots els estius aprofitava per viatjar per Europa. “Quan vaig fer la mili ja coneixia mitja Europa”. Montilla no ha conduït mai, però un amic tenia un dos cavalls. Amb ell i un casette voltaven pel continent. Considera la música com a molt important. “Tant de bo la societat tingués més cultura musical.”
Los Bravos, “La moto”
Les músiques de Los Bravos o Mike Kennedy transporten el candidat a la seva Andalusia natal. Als programes de televisió i ràdio recorda Los Relampagos, Pequeniques, Brincos…. “Jo jugava al carrer i al camp, tenia una relació molt estreta amb el riu, primer a Iznájar i de més gran a Puente Genil”. El pare treballava a la construcció de l’embassament, i també treballava a les terres de la família. Montilla té “bons records de la infantesa”. Feia esport, atletisme, i allà es va despertar la seva passió per la lectura.
Joan Manuel Serrat, “Mediterráneo”
Era l’estiu de 1971, quan la família Montilla fa el seu primer contacte amb el mar. La cançó de Serrat la lliga amb una fotografia de la seva vida: “Quan arribem al Poblenou passant per les Costes del Garraf”. La seva arribada a Catalunya suposa el primer contacte amb la Nova Cançó. “Recordo Llach, el viatge a Ítaca, en el fons jo també havia fet un viatge”. Recorda la vida als pobles d’Andalusia com a tancada: “Jo volia obrir noves perspectives. Vaig treballar perquè els meus pares vinguessin aquí”.
Els primers mesos treballa al torn nocturn d’una empresa d’arts gràfiques a Esplugues de Llobregat. Aconsegueix passar a una empresa de components electrònics. “Catalunya sempre ha estat terra d’oportunitats”, diu. Jo soc “Andaluz de nacimiento, català d’elecció”
Richard Wagner, “La cavalcada de les valquíries”
Escull els els acords La Cavalcada de les Walkyries, de Richard Wagner per parlar de política. “Jo ho faig perquè m’agrada. Hi ha qui diu es sacrifica pel país, i és veritat. Per corregir les injustícies, per ajudar a la gent, i perquè m’agrada” La família és la gran damnificada de la vida política. Montilla comparteix idees, passions i aficions amb la seva dona, tot i que li agradaria passar més estona amb els seus fills.
Montilla mira de tenir els peus a terra. Ho fa “llegint i tractant de tenir relació amb la gent normal” Diu que els càrrecs són transitoris, i que a la política “has d’estar preparat per marxar demà. Amb la maleta preparada”.
Peter Gabriel, “Don’t give up”
Li agrada Peter Gabriel per la seva manera de fer les lletres, i pel seu compromís. Montilla parla de la greu malaltia que va superar: “Em detecten el càncer a les vigílies de Nadal. Era al sopar dels regidors socialistes de Cornellà, i la meva dona estava embarassada de trigèmins”. Un cop passades les eleccions, fins que no es van tancar els pactes de l’Entesa al Senat, no va ingressar a l’hospital. “Vist amb el temps, jo era una mica inconscient, estava convençut que me’n sortiria.”
Montilla se sincera sobre la malaltia: “He conegut persones que han tingut el mateix càncer que jo. Cal tenir ganes i sort. Jo veig tenir sort”. La lliçó que en va treure és que on menys esperes pot aparèixer la mort. “T’has de sentir a gust amb el que fas”. El candidat va veure néixer els trigèmins i ara ja tenen 10 anys. “Jo no sóc dels que es rendeixen fàcilment. Les úniques batalles que es perden són les que no es donen”.
Creedence Clearwater Revival, “Looking out my back door”
Porta música dels Creedence a l’ipod. “No tot són Beatles i Rollings. També hi ha els Creedence”, diu. Li agrada i per això la música del grup va sonar a l’inici de la campanya electoral de 2006. “Per a un català que fa política no hi ha res més important que ser president del seu país”, diu. Li produeix sentiments de satisfacció, responsabilitat, sentit del deure, “coses que estan molt presents.”
“D’aquí a 20 anys en tindré 75, i espero ser un jubilat actiu”. Montilla vol continuar anant a l’òpera, on a un concert. I seguir lluitant pels ideals que ha defensat sempre: “Estarà bé tenir temps”, diu.
Totes les músiques d’aquest programa han estat escollides pel seu protagonista
