Data d’emissió: dimarts 23 de novembre, a les 14.00 i a les 21.25 a BTV
John Lennon, “Woman”
El passeig sentimental d’Alícia Sánchez-Camacho comença amb “Woman” de John Lennon. Segons Sánchez-Camacho aporta un concepte “en que la dona és l’epicentre”. El record de l’assassinat de John Lennon el 1980 la porta a l’adolescència, un moment on “creus que tens tota la vida per davant”. Ella es veia com una noia ingènua, una “adolescent que volia fer moltes coses”.
Sánchez-Camacho escolta “Woman” i planteja que “encara per a molta gent la política segueix essent questió d’homes”. Ella és la primera dona candidata a la Generalitat per un partit que té representació parlamentària. “Les dones ja tenim un paper clau, decisiu”, diu. “Ha plogut molt des de Clara Campoamor”, rebla.
Antonio Machín, “Angelitos negros”
La música d’Antonio Machín la transporta “a l’interior d’un R6 blanc amb la meva mare tornant de Barcelona”. El pare d’Alícia Sánchez-Camacho era Guàrcia Civil i es va casar al Marroc amb la seva mare. “Machín són els moments difícils de la postguerra”. El seu pare pensava que era Catalunya el lloc de les oportunitats. “Jo vaig arribar sense que m’esperéssin, però vaig ser l’alegria de la casa”. Recorda com jugava als carrers del centre de Blanes i especialment el record d’una nina Nancy, que anava cada dia a la botiga a veure-la. “La dependenta li va dir a la meva mare que me la comprés perquè li feia pena veure la nena que demanava la Nancy cada dia”.
“Grease”, Randal Kleiser (1978)
“Me les sé totes, jo i la meva família” Diu que ha vist Grease “més de 100 vegades”, perquè forma part de la seva vida. Quan feia espectacles al teatre de Blanes ballava les músiques d’aquesta pel·lícula, i assajaven al terrat de les monges. “Els nois em tenien certa por, però tenia èxit”. Sánchez-Camacho explica que va ser molt exigent amb els homes. “La imatge que irradio és de serietat, que no va amb mi. La gent es sopren quan em coneix”. Des dels 16 anys que treballava i estudiava. Diu que li ha aportat la seguretat que té, la fermesa, i s’emociona quan parla de l’estreta relació que mantenia amb el seu pare.
Alaska y Dinarama, “Ni tu ni nadie”
Parla d’aquesta cançó com un “himne generacional”, la transporta a la universitat i li recorda a la seva manera de ser. Un dia li van dir: “Amb tú no ha pogut ningú, ni el teu pare ni la teva mare. Qui podrà amb tu serà el teu fill”. Diu que és veritat, i que ha tingut sempre un caràcter molt marcat.
Explica com el seu pare venia a la Universitat per a estar amb ella. “Llegíem Pla, Rodoreda, Víctor Català… al meu pare li agradava que tingués un criteri”. L’embòlia que va patir el seu pare va ser un moment molt difícil. “Va ser terrible, va ser molt dur per mi”. El pare va deixar de parlar i ella es va rebel·lar. “Li vaig insistir a que aprengués a llegir, volia que el pare tornés a aprendre a llegir i a parlar”.
Durant la presa de possessió del seu primer càrrec polític, el seu pare estava en estat crític. “La gran il·lusió del meu pare era que arribés on soc ara. Espero que ho vegi des del cel o des d’un altre lloc”.
Coldplay, “Viva la vida”
És una cançó que li dona molta energia. L’ha triat també perquè està relacionada amb els culers. “L’equip me la posava a molts mítings de les europees, perquè em donava molta energia, molta vida”. Reflexiona sobre el seu aterratge a la política. “Jo no hauria pensat que acabaria a la política”. Era als Estats Units treballant quan li van oferir anar a la llista del PP per Girona. “Ara no sabria fer una cosa que no fos la política”.
“Quan parles amb els germans et diuen que els polítics estem al món endogàmic entre polítics i periodistes”. Diu que mira de solucionar els problemes de la gent estant a prop. “De vegades ens pengen uns estigmes que no són veritat, i que ens allunyen de la gent, i de la gent jove”. Confessa divertida que un dinar familiar pot ser més crític que una trobada amb l’oposició.
Shakira, “Waka, waka”
“El Waka-Waka em recorda al meu fill”. Sempre havia desitjat ser mare i va decidir ser-ho per fecundació in vitro. “És el millor que he fet a la vida, tenir el Manuel. Jo hauria volgut una família tradicional, com el meu pare o la meva mare, no ha pogut ser així. Sense l’amor del meu fill a mi cada dia em costaria molt tirar endavant”.
Explica una anècdota del seu fill: ella era a la televisió i la seva germana cuidava el seu fill. El nen va dir “apaga la TV perquè així la mama vindrà”. Considera que les dones del segle XXI volen fer moltes coses i no sempre hi arriben. El seu repte és intentar ser una bona mare per al seu fill. “Com deia el meu pare, jo sóc un servidor públic… doncs jo també i en aquestes estem.”
Totes les músiques d’aquest programa han estat escollides per la seva protagonista
