Data d’emissió: dilluns 22 de novembre, a les 14.00 i a les 21.25 a BTV
Jamiroquai, “Cosmic girl”
A Joan Puigcercós li agrada conduir amb aquest tipus de música: “em deixo anar”, reconeix. El candidat es defineix com una persona molt oberta, extrovertida i fins i tot “abuso de la ironia, tot i que he après a controlar-me amb el temps”. El cap de llista d’ERC va aprendre a discutir de petit a casa amb el seu pare. “Trobo a faltar el pare i jo per Nadal, discutint. Podíem discutir hores sobre el motor dièsel, mentre tota la taula marxava”.
“Jo de petit no entenia per què Catalunya no estava a Eurovisió i ningú m’ho sabia explicar”. Quan Puigcercós tenia 7 o 8 anys va pensar “si no hi som, doncs que no guanyin”. Això li va comportar baralles amb la seva germana gran que sí volia que guanyés Espanya. “Quan vaig veure que no guanyava Espanya, vaig començar a cridar. Ara no em fa res, si guanya o no. Tampoc m’ho miro”, diu.
Els Pets, “Pantalons curts i els genolls pelats”
Aquesta cançó del grup de Constantí evoca la infantesa de Puigcercós a Ripoll. “Era un nen de poble, vaig viure en règim d’assilvestrament a la muntanya. Fins i tot vaig aprendre a nedar al riu”. Els regals dels Reis de la seva infantesa “no eren esplèndids”, en una família afectada per la crisi de 1973 que va castigar el tèxtil del país: “Allà vaig entendre les paraules crisi, atur, treballadors… això m’ha marcat”.
La seva mare tenia desfici amb la fam i la guerra. “Ho tenia molt interioritzat. Al rebost hi havia el mínim per sobreviure tres mesos. Oli, sucre, patates, carn…. Aquí aguantarem, resistirem”, deia. La vocació de Joan Puigcercós era la de fer coses amb les mans. Quan li preguntaven què volia ser de gran contestava “ebenista o fuster”. Quan tenia 11 o 12 anys el van enviar un estiu a treballar amb el senyor Magí, un fuster: “vaig ser feliç”. El candidat troba ara a faltar fer coses amb les mans: “Llevar-te a les 7, a les 8 de reunió… fins a les 2 del matí. I al final del dia em pregunto: I avui què he produït? Des del punt de vista manufacturer no he produït res”.
Gérard Lenorman, “Michèle”
“Em pensava que no la trobariem” diu Puigcercós quan escolta els primers compassos de Michèle de Gérard Lenorman.Va ser gràcies al seu professor de francès, Ramon Alabau, una persona de qui Puigcercós guarda un gran record: “vam aprendre més francès amb els Brel, Moustaki, Lenorman que no pas amb la gramàtica”. El professor els explicava literatura però també els obria a la descoberta del món: “et feia veure el món amb relativisme, sense categories”. Va ser una “aportació d’humanitat, d’empatia, d’entendre l’altre, molt gran”.
La germana gran feia de segona mare, el cuidava quan era petit. Amb el germà gran va tenir una relació més complicada. “Va marxar a Barcelona i va viure la vida”.Puigcercós parla de l’experiència de la droga a través dels records del seu germà: “Va ser una generació fuetejada per l’heroïna. Les famílies no estaven preparades en aquell moment, no tenien informació. Va ser un desgast molt gran”, diu.
Bonnie Tyler, “It’s a heartache”
Aquest èxit de Bonnye Tyler forma part de la vida del candidat i també d’un disc de recopilacions de l’estiu. “Es deia Gran Premiere, va ser el primer disc que em vaig comprar”. La música de Bonnie Tyler li porta records de les festes a casa: “Ens va permetre arrambar-nos. Esperant que els pares marxessin, baixàvem la llum i allà ballàvem. Un dia van arribar els pares i allà es va acabar la festa”. Puigcercós es confessa insegur a l’hora de lligar: “sempre he cregut que qui mana són les dones. Tu t’has de posar a l’aparador i llavors ja veurem”. El cap de llista d’ERC considera “desagradables” els homes que empaiten les dones. “Si volen ja vindran, i majoritàriament no venien”, riu divertit.
El candidat té bons records de l’adolescència i la joventut: “treballava a un bar i feia atletisme. Va ser una època molt intensa”.
Raimon, “Jo vinc d’un silenci”
La cançó de Raimon sintetitza “la història de la classe treballadora d’aquest país”. Diu que Ripoll és una vila que no té místics ni grans capitans, formada per gent que s’ho ha hagut de guanyar. “Parla d’un sector de la població que és el meu”. Amb 14 anys va anar un míting de Jordi Carbonell, on es parlava de “Països Catalans, independència i socialisme”. El jove Puigcercós va quedar impressionat i va anar a acomiadar Carbonell al cotxe. “Quan sigui gran vull ser tan savi i tan patriota com aquest home”, va pensar.
El pas definitiu a la política el fa a través de la llengua. “La història escriu que el català ha de desaparèixer, jo em rebel·lo contra això”. Puigcercós es pregunta què hi ha de personal darrera de tota causa política: “Al final el personal marca molt. La relació entre le persones és molt important”. Creu que malgrat la imatge que desprèn, la gent quan negocia amb ell hi troba empatia. “Un home que es dediqui a la política ha d’estimar a la gent i compartir el patiment dels altres“, diu.
Manel, “Els guapos són els raros”
La música de Manel evoca al candidat la seva relació amb els fills: “a casa cantem al cotxe tots quatre, amb els fills”. Puigcercós ha intentat no parlar de política amb els seus fills i si ho ha fet, ha mirat de ser equànim: “no vull que els meus fills siguin antiespanyols, el nostre aliat haurà de ser Espanya”.
A Puigcercós li encanten les sobretaules: “El millor moment és estar assegut amb la meva gent, i fer una sobretaula de dues o tres hores. És el plaer més gran”. Quan li preguntem com s’imagina d’aquí a vint anys respon: “tinc una llista feta del que faré quan em jubili: cultivar un hort i tenir un gos: sempre he volgut tenir un gos”, diu.
Totes les músiques d’aquest programa han estat escollides pel seu protagonista
